Arxiu del Blog

La competència de ‘Phlebotomus mascittii’ com a vector de ‘Leishmania infantum’ (Parasitologia mediterrània, 04/2026)

Jovana Sadlova és investigadora del Departament de Parasitologia de la Univerzita Karlova de Praga, on és la responsable de l’animalari del Departament. Fa recerca sobretot en les interaccions paràsit-vector-hoste entre espècies de Leishmania, insectes flebòtoms (les mosques areneres o mosques

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El bacteri ‘Mesorhizobium maamorense’ com a simbiont fixador de nitrogen de l’ungla de gat (Microbiologia mediterrània, 03/2026)

Soufiane Alami, del Centre de Biotecnologia Vegetal i Microbiològica de la Universitat Mohamed V de Rabat, fa recerca sobre els bacteris simbionts dels nòduls radicals de llegums silvestres de la Mediterrània. Al capdavall, hi ha ací un reservori de diversitat

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’impacte de les inundacions litorals en les regions ultramarines de la Unió Europea (Ecologia mediterrània, 02/2026)

Michalis I. Vousdoukas és investigador en oceanografia i enginyeria costera. La seva tasca al Centre de Recerca Conjunt Europeu ha consistit en el desenvolupament d’eines i metodologies d’avaluació de l’impacte del canvi climàtic sobre el litoral de la Unió Europea.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El perfil bioquímic de gelea reial de Doğanşehir i d’Uluköy (Apicultura mediterrània, 52/2025)

Semiramis Karlıdağ és membre del Departament de Producció Vegetal i Animal de la Universitat Turgut Ozal de Malatya, on fa recerca i docència en matèria d’apicultura. És l’autora primera i corresponsal d’un article publicat a Scientific Reports sobre la composició

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La claudina i la proteïna Rab en la resistència ovina a la coccidiosi (Parasitologia mediterrània, 51/2025)

La coccidiosi ovina, és a dir la parasitosi per protozous apicomplexos de la subclasse Coccidia (Leuckart, 1879), té un impacte en la producció de llana, llet i carn, particularment pels efectes que té en els xaiets. El control es fa

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Germans de pare i mare en humans i altres mamífers (Genètica mediterrània, 50/2025)

Mark Dyble és professor ajudant del Department of Archaeology de la University of Cambridge. És un antropòleg evolutiu interessant en la variació de comportament i de biologia entre les diferents poblacions humanes, i en les causes i conseqüències d’aquesta variació,

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’efecte del consum de vi i de fruits secs sobre la longitud telomèrica dels glòbuls blancs (Nutrició mediterrània, 48/2025)

La longitud dels telòmers dels leucòcits de sang perifèrica constitueix un marcador d’envelliment biològic. Hom ha estudiat com els factors alimentaris l’influeixen, trobant-hi sovint associacions significatives. Ara bé, correlació no és causació. Bowen Wang i altres investigadors del Col·legi de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’estructura genètica de les poblacions de seitons (Ictiologia mediterrània, 47/2025)

És sabut que els seitons (Engraulis encrasicolus) de la Mar Mediterrània presenten una estructura poblacional des del punt de mira geogràfic. El grup de recerca de Constatinos Tsigenopoulos (del qual ja vam parlar fa uns mesos) ha participat a través

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Edició i rescat genètic en el desenvolupament de mascles estèrils de la mosca mediterrània de la fruita (Entomologia mediterrània, 46/2025)

En alguna ocasió hem parlat de la tècnica de l’insecte estèril (SIT) en el control biològic de plagues (44/2018). Consisteix en l’alliberament d’individus sexualment competents però estèrils, que competiran per a l’aparellament amb els insectes de la població plaga reduint-ne

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els halos de roca nua que deixen les garotes (Ecologia mediterrània, 45/2025)

Mario Minguito-Frutos, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), treballa en la comprensió de la resposta dels ecosistemes marins a agents d’estrès generats per l’home. Un concepte ecològic clau és el de la resiliència. Per exemple, la resiliència dels ecosistemes

Arxivat a Ciència i Tecnologia