Arxiu del Blog

La perdurabilitat del formigó romà (Arqueologia mediterrània, 02/2023)

La perdurabilitat del formigó romà ha ajudat a preservar estructures arquitectòniques durant dos mil·lennis. Les raons d’aquesta perdurabilitat són matèria de debat tant per a arqueòlegs com per a la ciència dels materials. El professor Admir Masic, del MIT, hi

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’adhesió a la dieta mediterrània redueix la petjada de carboni (Ecologia mediterrània, 01/2023)

En aquestes pàgines hem parlat diverses vegades de l’estudi PREDIMED i del seu derivat PREDIMED-Plus (per exemple, a 09/2021), que té com a objectiu aprofundir en els beneficis de la dieta mediterrània en la prevenció de malaltia, és a dir

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Ingressos hospitalaris per mossegada de serp verinosa a Xipre (Epidemiologia mediterrània, 51/2022)

L’enverinament per mossegada de serp és considerada una malaltia tropical negligida. Fins i tot en països subtropicals com Xipre, on habita l’escurçó de morro rom Macrovipera lebetina, la mossegada del qual pot revestir importància mèdica, hi ha poques dades epidemiològiques

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La prevalença de ‘Francisella tularensis’ en llebres i conills salvatges d’Algèria (Bacteriologia mediterrània, 50/2022)

Un brot epidèmic de febre registrat a la localitat californiana de Tulare en el 1911 va donar lloc al nosònim de “tularèmia”. És una zoonosi que té com a font primària d’infecció conills i altres lagomorfs, i d’ací que també

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les afinitats taxonòmiques de la mandíbula de Banyoles (Paleoantropologia mediterrània, 49/2022)

La mandíbula de Banyoles descoberta en el 1887 és una de les imatges icòniques de la Prehistòria de Catalunya. Ho és, sobretot, pels seus caràcters arcaics (per exemple, la manca de barbeta). A mesura que la paleoantropologia ha avançat, generacions

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La resposta vascular de les coníferes de l’hemisferi nord a l’escalfament climàtic (Fenologia mediterrània, 48/2022)

Una de les preocupacions a l’entorn del canvi climàtic és el desplaçament fenològic de les poblacions vegetals. La qüestió de l’avançament de la fenologia primaveral és especialment debatuda. La relació entre l’augment de la temperatura mitjana i l’avançament de la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’ús de cel·lulosa en la producció de poliuretans pot limitar-ne l’impacte ambiental (Ecotoxicologia mediterrània, 47/2022)

Els poliuretans són una classe de polímers orgànics en els quals les unitats (monòmers) es vinculen entre elles amb enllaços carbamat o uretà. Els poliuretans es poden sintetitzar a partir de diversos materials. Entre les aplicacions dels poliuretans hi ha

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un retrat de ‘Brucella melitensis’ a Egipte (Microbiologia mediterrània, 46/2022)

Les febres de Malta, també conegudes com a febre ondulant o febre mediterrànies, són causades per bacteris del gènere Brucella, i d’ací que també rebin el nom de brucel·losi. És una malaltia que a casa nostra associem al consum de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’aterogenicitat de les lipoproteïnes de molt baixa densitat segons Predimed (Nutrició mediterrània, 45/2022)

En diverses ocasions (46/2018, 09/2021) hem comentat estudis derivats de la cohort de Predimed, que cerca demostrar els efectes preventius de la dieta mediterrània. Aquests estudis se centren particularment en la protecció cardiovascular que pot oferir una bona adhesió a

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els microsimbionts dels nòduls radicals del roldor d’Algèria (Microbiologia mediterrània, 44/2022)

El roldor és una planta arbustiva present en bardisses de banda i banda de la Mediterrània Occidental. És una planta d’interès en la prevenció de l’erosió de sòls. Els nòduls de les seves arrels acullen una comunitat d’espècies actinorizals del

Arxivat a Ciència i Tecnologia