Arxiu del Blog

Estrès hídric, pectinització de paret cel·lular i conductància mesofíl·lica de diòxid de carboni (Botànica mediterrània, 32/2021)

En diverses ocasions (42/2018, 12/2020) hem comentat en aquestes planes recerques del Grup de Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies, de la Universitat de les Illes Balears i de l’Institut de Recerca Agroambiental i d’Economia de l’Aigua (INAGEA). La

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’activitat antioxidant d’extractes de ‘Gongolaria baccata’ en cultius de cèl·lules epitelials intestinals (Farmacologia mediterrània, 31/2021)

L’any passat Eduardo Antonio Molinari-Novoa i Michael D. Guiry proposaven la recuperació del gènere Gongolaria Boehmer, en el marc de la classificació de les algues brunes de la família de les sargassàcies. Entre les espècies reclassificades se situava Cystoseria baccata

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Cent vint-i-dues plantes de les Àgates per a 355 usos (Etnobotànica mediterrània, 30/2021)

Les Ìsuli Ègadi són un arxipèlag d’uns 4000 habitants, situat davant de Tràpani, en el litoral de la Sicília occidental. Constitueixen un indret turístic emergent de la Mediterrània, i això ha tingut un impacte en l’economia local, amb abandonament de

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un cas d’hidatidosi renal diagnosticat com a pielonefritis xantogranulomatosa (Parasitologia mediterrània, 29/2021)

La malaltia hidatídica humana és una parasitosi encara endèmica en zones pastorals de clima temperat, com és la riba sud de la Conca Mediterrània. No és freqüent que afecti el tracte urinari, però quan ho fa es presenta habitualment en

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La connectivitat genètica de dues espècies de gasteròpodes (Zoologia mediterrània, 28/2021)

José Templado, Alexandra Richter i M. Calvo, del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, descrigueren en el 2016 l’espècie de gasteròpode vermètid Dendropoma lebeche. Aquesta descripció s’emmarcava en l’estudi molecular de Dendropoma petraeum, un espècie mediterrània formadora d’esculls, és

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’impacte del canvi climàtic sobre els serveis ecosistèmics del bosc mediterrani: una revisió de 30 anys de recerca (Ecologia mediterrània, 27/2021)

Alejandra Morán-Ordónez és ecòloga del paisatge, i investigadora del Centre Tecnologia Forestal (CTFC) de Solsona i del Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF) de Cerdanyola. Interessada en com els canvis globals afecten la distribució d’espècies i ecosistemes forestals,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Passió per la feina i recerques a internet: resultats d’una cohort d’infermeres gregues (Infermeria mediterrània, 26/2021)

El Journal of Nursing Management publica articles sobre gestió d’infermeria i d’infermeria en general com a ciència social. Παναγιώτης Γκορέζης, investigador de la Facultat de Ciències Econòmiques i Polítiques de la Universitat Aristòtil de Tessalònica i de l’Escola de Ciències

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Dany a l’ADN sota radiació solar: 10 minuts equivalen a 700 hores de radiació UVC llunyana sense filtrar (Genètica mediterrània, 25/2021)

El maig de l’any passat, en plena primera onada de la pandèmia de covid-19, hi hagué debats sobre les estratègies de desinfecció de superfícies. La banda de radiació ultraviolada C llunyana, de longituds d’ona entre 200 i 220 nm era

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Bombers sans: restringir l’alimentació a una finestra de 10 hores per compensar els canvis de torn (Nutrició mediterrània, 24/2021)

Sovint en aquest apartat parlem d’alimentació saludable. En el cas de les persones que fan canvis de torns, com és el cas dels bombers professionals, això és més fàcil de dir que de fer. Alhora, aquesta disrupció crònica dels ritmes

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Estil de vida, autoestima i qualitat de salut en alumnes xilens (Psicologia mediterrània, 23/2021)

En aquesta secció parlem sovint de la intersecció entre nutrició, salut i autopercepció, en poblacions de la Conca Mediterrània. No és tan habitual que fem referència a estudis de les altres mediterrànies. Temuco, a Xile, té un clima oceànic plujós,

Arxivat a Ciència i Tecnologia