La coccidiosi ovina, és a dir la parasitosi per protozous apicomplexos de la subclasse Coccidia (Leuckart, 1879), té un impacte en la producció de llana, llet i carn, particularment pels efectes que té en els xaiets. El control es fa…
Arxiu del Blog
La claudina i la proteïna Rab en la resistència ovina a la coccidiosi (Parasitologia mediterrània, 51/2025)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Germans de pare i mare en humans i altres mamífers (Genètica mediterrània, 50/2025)
Mark Dyble és professor ajudant del Department of Archaeology de la University of Cambridge. És un antropòleg evolutiu interessant en la variació de comportament i de biologia entre les diferents poblacions humanes, i en les causes i conseqüències d’aquesta variació,…
L’efecte del consum de vi i de fruits secs sobre la longitud telomèrica dels glòbuls blancs (Nutrició mediterrània, 48/2025)
La longitud dels telòmers dels leucòcits de sang perifèrica constitueix un marcador d’envelliment biològic. Hom ha estudiat com els factors alimentaris l’influeixen, trobant-hi sovint associacions significatives. Ara bé, correlació no és causació. Bowen Wang i altres investigadors del Col·legi de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’estructura genètica de les poblacions de seitons (Ictiologia mediterrània, 47/2025)
És sabut que els seitons (Engraulis encrasicolus) de la Mar Mediterrània presenten una estructura poblacional des del punt de mira geogràfic. El grup de recerca de Constatinos Tsigenopoulos (del qual ja vam parlar fa uns mesos) ha participat a través…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Edició i rescat genètic en el desenvolupament de mascles estèrils de la mosca mediterrània de la fruita (Entomologia mediterrània, 46/2025)
En alguna ocasió hem parlat de la tècnica de l’insecte estèril (SIT) en el control biològic de plagues (44/2018). Consisteix en l’alliberament d’individus sexualment competents però estèrils, que competiran per a l’aparellament amb els insectes de la població plaga reduint-ne…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els halos de roca nua que deixen les garotes (Ecologia mediterrània, 45/2025)
Mario Minguito-Frutos, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), treballa en la comprensió de la resposta dels ecosistemes marins a agents d’estrès generats per l’home. Un concepte ecològic clau és el de la resiliència. Per exemple, la resiliència dels ecosistemes…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La substitució de coníferes per arbres planifolis en la mitigació del canvi climàtic (Climatologia mediterrània, 44/2025)
Yi Yao és professor de dinàmica climàtica dels ecosistemes terrestres de l’Institut de Ciència Atmosfèrica i Climàtica de l’ETH Zurich. Bona part de la seva recerca gira al voltant del rol dels ecosistemes forestals en la mitigació del canvi climàtic.…
Tagged with: boscos, canvi climàtic, cultura, gestio-forestal, natura
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’acumulació de brossa a les platges després d’aiguats sobtats (Meteorologia mediterrània, 43/2025)
El matemàtic Jun Seok Oh fa la tesi doctoral sobre l’aplicació de noves tècniques en l’anàlisi de la contaminació per macroplàstics del litoral jònic de Sicília. Els macroplàstics són un constituent major de la brossa que s’acumula a les platges…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Microbioma i comportament en l’orada (Zoologia mediterrània, 42/2025)
L’anomenat eix intestí-cerebral (GBA en l’acrònim anglès) es manifesta, entre d’altres coses, en la influència que el microbioma digestiu exerceix sobre el comportament de l’hoste. De tota manera, l’eix intestí-cerebral és en realitat una xarxa bidireccional de vies de senyalització.…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La tria de preses del ratpenat de ferradura grossa (Zoologia mediterrània, 41/2025)
Miren Aldasoro Lecea és doctora en biodiversitat i medi natural. A més de divulgadora científica i educadora ambiental, fa recerca al Departament de Zoologia de la Universitat del País Basc (EHU, Leioa). Ahir apareixia a la revista Integrative Zoology un…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 