Arxiu del Blog

L’edició genètica en la mosca mediterrània de la fruita (Entomologia mediterrània, 35/2018)

El passat mes d’abril comentàvem una recerca de Sciarretta et al. sobre la dinàmica espacio-temporal d’una població de mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata) en una plantació de presseguers. Aquesta investigació anava encarada a oferir claus en la gestió

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els factors paisatgístics en els focs forestals del Xile central i austral (Ecologia mediterrània, 34/2018)

El clima mediterrani, caracteritzat per hiverns plujosos i estius eixuts, no és privatiu de la Conca Mediterrània. En general, el clima mediterrani és present en els litorals occidentals dels continents, en una franja de 30 a 45 graus de latitud

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Sistemes connexionistes evolutius per modelitzar l’evapotranspiració diària de referència (Ecologia mediterrània, 33/2018)

En els ecosistemes mediterranis, les plantes han d’ajustar la necessitat de minimitzar la transpiració estomatal d’aigua, amb mantindre una conductància estomatal prou elevada com per garantir l’intercanvi de gasos necessari per a la fotosíntesi i la respiració (en vam veure

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’impacte de la ingesta de petites quantitats de vomitoxina en rates Wistar: un estudi metabolòmic i microbiòmic (Nutrició mediterrània, 32/2018)

El desoxinivalenol és un epoxi sesquiterpenoide. Com a producte del metabolisme secundari de fongs comPertany al grup dels tricotecens, és sintetitzat per Gibberella zeae (=Fusarium graminearum) i altres espècies properes que parasiten gramínies. Els seus efectes tòxics fan que el

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La diversitat de llinatges patrilineals de Còrsega: testimoni de les migracions prehistòriques (Genètica mediterrània, 31/2018)

Hom suposa que la primera habitació de l’illa de Còrsega s’assoleix durant el Mesolític. En l’època glacial, el braç de mar que separava Còrsega del continent era més estret. Aquesta suposició té la base en un grapat de jaciments mesolítics

Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’edat, l’àrea geogràfica i el nivell educatiu com a factors principals del seguiment de la dieta mediterrània a Itàlia (Nutrició mediterrània, 29/2018)

La Secció d’Epidemiologia i Prevenció de l’Istituto Neurologico Mediterraneo (Neuromed), de Pozzilli, realitza projectes d’epidemiologia descriptiva i d’intervenció, amb especialment esment per als factors de risc i de prevenció, siguin genètics o adquirits, de les malalties càrdio-cerebro-vasculars, neurodegeneratives i tumorals.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les pèrdues de carboni i de nitrogen arran d’un incendi experimental de coberta arbustiva madura de l’Espanya Central (Ecologia mediterrània, 28/2018)

Els incendis forestals impliquen, pel que fa al cicle del carboni i del nitrogen, la mobilització d’aquests elements, amb l’entrada consegüent de gasos (CO2, NOx) a l’atmosfera. És obvi l’efecte de la combustió directa, però no ho és tant el

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Proteòmica i metagenòmica de les pintures rupestres de Valltorta (Arqueologia mediterrània, 27/2018)

L’octubre del 2016, comentàvem una recerca de Clodoaldo Roldán et al. sobre la caracterització química dels pigments rojos i grocs de les pintures rupestres de la Cova del Parpalló. El grup d’investigació de Clodoaldo Roldán i Sonia Murcia-Mascarós publica ara

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El comportament piròfil dels escarabats ‘Protaetia morio’ i ‘P. oblonga’ (Ecologia mediterrània, 26/2018)

La relació entre el foc i els ecosistemes mediterranis és prou estreta com perquè tota una sèrie d’espècies vegetals s’hi hagin adaptat prou com perquè s’arribin a “beneficiar”, en termes d’abundància a llarg termini, del fet mateix del foc. Aquesta

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La fecunditat del faig: mida de l’arbre i densitat de la fageda (Ecologia mediterrània, 25/2018)

El faig comú (Fagus sylvatica) és un dels arbres europeus més emblemàtics. El trobem des del sud d’Escandinàvia fins el nord de Sicília, des d’alguns punts de l’Espanya central fins a alguns indrets de la riba de la Mar Negra.

Arxivat a Ciència i Tecnologia