El grup d’epigenòmica biomèdica de José Ignacio Martín-Subero (IDIBAPS) i el de genòmica i dinàmica evolutiva del professor Trevor Graham (ICR) han desenvolupat la metodologia EVOFLUx per seguir la fluctuació de la metilació d’ADN de llinatges cel·lulars. La metilació de…
Arxiu del Blog
L’aplicació d’EVOFLUx en el seguiment evolutiu de càncer limfoide (Epigenètica mediterrània, 37/2025)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El nucli intern sòlid de Mart (Planetologia mediterrània, 36/2025)
El professor de geofísica Daoyuan Sun ha liderat l’anàlisi de les dades sísmiques de la missió marciana InSight de la NASA. En un article amb Huixing Bi com a primer autor publicat ahir a la revista Nature afirmen haver detectat…
La determinació sexual en la llissa llobarrera (Ictiologia mediterrània, 35/2025)
Hem vist anteriorment algun exemple de recerca genètica en la llissa llobarrera (05/2021). Al capdavall, la llissa llobarrera (Mugil cephalus) és un peix marí cosmopolita molt rellevant tant des d’una perspectiva ecològica com econòmica. Si pensem en l’aqüicultura, conèixer la…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’impacte ambiental del panís MON 810 a Espanya i Portugal (Agronomia mediterrània, 34/2025)
La Comissió Europea va sol·licitar el 2023 a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que monitoritzés l’impacte ambiental post-comercialització de la variant transgènica de blat de moro MON 810 (Yield Gard, de Monsanto). Aquest organisme modificat genèticament expressa la proteïna…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els quatre llinatges hominins de l’Àfrica Oriental de fa 2,5 milions d’anys (Paleoantropologia mediterrània, 33/2025)
Kaye Reed, professora emèrita de l’Arizona State University, fa actualment treball de camp en la Regió Afar d’Etiòpia sobre hominins del Plio-Pleistocè. És l’autora corresponsal d’un article publicat a la revista Nature, amb l’antropòleg Brian Villmoare com a primer autor,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La història postglacial del fong ‘Trichaptum abietinum’ (Micologia mediterrània, 32/2025)
En aquestes planes hem parlat dels patrons de migració postglacial d’herbes (40/2023) i de crustacis (47/2021). Certament aquest és un tema clàssic en biogeografia històrica, però recorda Dabao Sun Lü que, si bé això s’ha estudiat bé en plantes i…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La tria de fons foscos de l’escórpora (Ictiologia mediterrània, 31/2025)
Leonie John és una investigadora del Grup d’Ecologia Evolutiva Animal de la Universitat de Tübingen. El director del grup és el professor Nico K. Michiels. Els dos han col·laborat amb el biòleg marí Matteo Santon per identificar els factors que…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Calor i transmissió de dengue i chickungunya a la Roma del 2023 (Virologia mediterrània, 30/2025)
Beniamino Caputo és professor associat de parasitologia al Dipartimento di Sanità Pubblica e Malattie Infettive de la Sapienza. Mattia Manica és un modelitzador matemàtic amb un doctorat en salut pública i malalties infeccioses que treballa al Center for Health Emergencies…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’ecologia tròfica del peix espasa (Ictiologia mediterrània, 28/2025)
Elena Fernández-Corredor fa la tesi doctoral al Grup de Recerca de Funcionament i Vulnerabilitat dels Ecosistemes Marins de l’Institut de Ciències del Mar, amb seu a Barcelona. Investiga aspectes de conservació i gestió de depredadors pelàgics amenaçats, amb èmfasi en…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La mortalitat post-captura de gats de mar (Zoologia mediterrània, 27/2025)
Moltes espècies de peixos cartilaginosos o condroïctis (taurons, rajades i quimeres) pateixen una sobrepesca no-intencionada. Existeixen guies per mitigar-ne la captura accidental, que tenen en compte la vulnerabilitat de cada espècie i el context socioeconòmic i regulatori. David Ruiz-García fa…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 