Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – Matti J. Nurmia (1968) i l’element 104 (Rf) – ruterfordi (unnilquadi, Unq)

Ernest Rutherford ha estat qualificat com el pare de la física nuclear. Fou, efectivament, ell qui comprengué el caràcter intrínsec de la radioactivitat i, per tant, fou qui introduí el concepte de semivida. Rutherford havia nascut el 1871 a Brightwater

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Almon E. Larsh (1961) i l’element 103 (Lr) – laurenci (unniltri, Unt)

Ernest O. Lawrence tenia 30 anys quan fundà a Berkeley (Califòrnia) el “Radiation Laboratory” en el 1931, i el va dirigir fins a la mort a 57 anys. No és estrany que immediatament després del decés, els Regents de la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Torbjørn Sikkeland (1958) i l’element 102 (No) – nobeli (unnilbi, Unb)

La primera setmana completa d’octubre és marcada per l’anunci dels guardonats amb el Premi Nobel. El dilluns s’anuncien els guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia; els dimarts, el de Física; el dimecres, el de Química. Donat el

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Bernard George Harvey (1955) i l’element 101 (Md) – mendelevi (unniluni, Unu)

Quan, en el 1869, Dmitri Mendeleev va publicar la seva primera taula periòdica, hi consignà un total de 63 elements químics. No era pas la voluntat de Mendeleev la de fer una llista completa o precisa. De fet, la idea

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Albert Ghiorso (1952) i l’element 100 (Fm) – fermi (unnilnili, Unn)

Algú ha dit que Enrico Fermi ha estat el més experimental dels grans físics teòrics, i el més teòric dels grans físics experimentals. Un dia del 1950, a Los Alamos National Laboratory, Emil Konopinski, Edward Teller, Herbert York i Enrico

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Albert Ghiorso (1952) i l’element 99 (Es) – einsteini (nilennenni, Nee)

Pocs homes de ciència han deixat una empremta tan fonda en l’imaginari popular com Albert Einstein. El mot “einstein” serveix per designar qualcú extremadament intel•ligent o genial, encara que sovint s’empri en un sentit irònic. La imatge d’Einstein, particularment la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Kenneth Street (1950) i l’element 98 (Cf) – californi (nilennocti, Neo)

El corònim Califòrnia es correspon actualment a tres estats nord-americans, un membre dels Estats Units d’Amèrica (State of California, 423.970 km2 i 38.802.500 habitants, que el fan el més populós de la Unió i el tercer més extens) i dos

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Stanley Gerald Thompson (1949) i l’element 97 (Bk) – berqueli (nilennisepti, Nes)

Els pensadors antimaterialistes moderns, voluntàriament o involuntària, copien bàsicament els arguments esgrimits en el seu moment per George Berkeley. Berkeley anomenà a la seva teoria, que negava l’existència d’una substància material externa, “immaterialisme”. Aquest “idealisme subjectiu” ha estat sovint vinculat,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Albert Ghiorso (1944) i l’element 96 (Cm) – curi (nilennihexi, Neh)

La majoria de les etimologies dels elements químics ens condueixen a referents europeus, cosa normal si atenem que és en Europa on sorgeix, a final del segle XVIII, la noció actual d’element químic. I si en els segles XVII i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Ralph A. James (1940) i l’element 95 (Am) – americi (nilennipenti, Nep)

El primer text conegut on apareix el corònim Amèrica data del 25 d’abril del 1507 i consisteix en un planisferi construït a Saint-Dié-des-Vosges per Martin Waldseemüller (Martinus Hylacomylus). En el llibre que acompanyava aquest planisferi, “Cosmographiae Introductio”, hom justificava el

Arxivat a Ciència i Tecnologia