En una ocasió anterior (14/2017) ens hem referit a la recerca que fa Jean-François Briand Laboratòri de Materiaus, Polimèrs, Interfàcia i Environament Marítim (MAPIEM) de l’Universitat de Tolon (La Gàrdia) sobre la formació de biofilms en substrats artificials submergits. Aurélie…
Arxiu del Blog
Formació i desmantellament de la berma de posidònia (Hidrodinàmica mediterrània, 50/2024)
El mot berma és d’origen neerlandès (berm) i designa un espai pla, cornisa o barrera elevada que separa dues zones. Les bermes d’herba marina es formen per l’acumulació natural de fulles al llarg del litoral. Si en una fortalesa medieval,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Com la manca del microexó 4 promou l’agregació irreversible de CPEB4 típica de l’autisme (Neuroquímica mediterrània, 49/2024)
Raúl Méndez i Xavier Salvatella són investigadors de la unitat de Mecanismes de Malalties de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. L’autisme és una de les patologies en les quals són interessats. L’entenen com una condició del neurodesenvolupament que afecta…
Metabolòmica d’una dieta rica en productes vegetals (Nutrició mediterrània, 48/2024)
En aquestes pàgines ens ocupem sovint d’estudis basats en la dieta mediterrània o en altres patrons alimentaris rics en productes d’origen vegetal. Tot sovint, aquests estudis es basen en qüestionaris freqüències de consum alimentari que els subjectes responen amb l’ajut…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Un mapa sistemàtic de l’impacte de l’escalfament oceànic sobre els coralls temperats (Ecologia mediterrània, 47/2024)
Hem parlat en un parell d’ocasions de l’impacte de l’escalfament en coralls mediterranis (13/2024, 24/2024). Sigui com sigui, el nivell de coneixements sobre els esculls coral·lins subtropicals i mediterranis és inferior al que hom ha acumulat dels més pregons de…
L’activitat antioxidant i antibacteriana del marduix (Fitoquímica mediterrània, 46/2024)
El marduix (=almoraduix), amàrac o majorana rep el nom científic de Origanum majorana i la qualificació habitual d’orenga dolça. Certament, les fulles del marduix tenen la sabor de l’orenga, però són més dolces i suaus. Aquesta planta herbàcia perenne és…
Festucs com a alternativa a les oliveres de la Pulla (Agronomia mediterrània, 44/2024)
Els oliverars de la Pulla han patit de ple els efectes de la infecció pel gammaproteobacteri Xylella fastidiosa subsp. pauca. Els danys són tan enormes que hom cerca cultius alternatius. La fisiòloga vegetal Erika Sabella, investigadora del Dipartimento di Scienze…
La xarxa ecològica de Na Redona (Biomatemàtica mediterrània, 43/2024)
Na Redona és un illot de 1,07 km2 situat just al nord de Cabrera. Lucas Lacasa, de l’Institut de Física Transdisciplinar i Sistemes Complexos de Palma de Mallorca, i Victor M. Eguíluz, del Centre Basc sobre Canvi Climàtic, utilitzen aquest…
Dieta i degeneració macular en gent gran de Corea (Nutrició mediterrània, 42/2024)
Alguna vegada hem parlat de l’associació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i la salut ocular (18/2017). En el cas concret de la degeneració macular associada a l’edat diversos estudis han trobat associacions amb nutrients individuals o àpats específics. Menys…
El mucus alimentari del poliquet carnívor ‘Halla parthenopeia’ (Zoologia mediterrània, 41/2024)
Anita Ferri fa la tesi doctoral a la Università degli Studi di Modena e Reggio Emilia sobre els cucs poliquets carnívors. Com a espècie model ha triat Halla parthenopeia, de la família dels Oenonidae, que viu en els fons sorrencs…
Des de la Mediterrània 