L’Associació Internacional d’Ergonomia i Factors Humans (IEA) publica la revista Work, dedicada a la prevenció i valoració de riscos laborals i a la rehabilitació. En un article publicat aquesta setmana a Work, amb Onur Acar de primer autor, es fa…
Arxiu del Blog
L’èczema ocupacional dels pescadors del districte de Karataş (Dermatologia mediterrània, 08/2025)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Determinar l’edat de larves de llobarro a través de l’epigenètica d’ADN ambiental (Bioquímica mediterrània, 07/2025)
Si la genètica ens pot ajudar a identificar un individu, l’epigenètica ens pot donar informació més concreta sobre la seva situació. El genoma, a grans trets, és idèntic per a totes les cèl·lules d’un mateix individu, però l’epigenoma, és a…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Extracte metanòlic de ‘Chlorella vulgaris’ contra bacteris i fongs (Fitoquímica mediterrània, 06/2025)
Sanaa Ouzakar és estudiant de doctorat en l’Equip de Biotecnologia i Microbiologia Aplicada, del Laboratori de Recerca de Química, Microbiologia i Biotecnologia Aplicades del Departament de Biologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Abdelmalek Essaadi de Tetuan. Juntament…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La renaturalització de llits fluvials atenua la promoció de la resistència a antimicrobians deguda a aigües residuals (Ecologia mediterrània, 05/2025)
Víctor Matamoros és investigador del Departament de Química Ambiental de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), amb seu a Barcelona. La seva recerca s’ha centrat especialment en les plantes de tractament d’aigües residuals. A Catalunya hi ha…
Tagged with: antibiotics, contaminació, edar-calaf, edar-guissona, general, microorganismes-resistents
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Metalls pesants i ftalats en aigua i sediment de la Reserva Natural de les Illes Palmeres (Química mediterrània, 04/2025)
Les Illes Palmeres, situades davant de la costa de Trípoli, al nord del Líban, tenen la consideració de Reserva Natural (محمية جزر النخيل). Amb una superfície de 20 hectàrees és una de les àrees protegides més importants de la Mediterrània…
L’impacte de la neofòbia alimentària en estudiants universitaris (Nutrició mediterrània, 03/2025)
La neofòbia alimentària consisteix en el rebuig d’aliments o plats amb els quals el subjecte té poca o nul·la familiaritat. ‘Com que no t’agrada si no has tastat mai?’ és un comentari habitual, però el cas és que la neofòbia…
Les conseqüències funcionals de les variants gèniques de canvi de sentit (Dominiòmica mediterrània, 02/2025)
El genoma humà es pot entendre de manera simplificada com una llarga cadena d’àcid desoxiribonucleic (ADN) formada per quatre tipus de nucleòtids (A=adenina; C=citosina; G=guanina; T=timina). Una fracció minoritària del genoma és transcriu en cadenes d’àcid ribonucleic (ARN) formada per…
Nombre cromosòmic i mida genòmica de ‘Allium’ sect. ‘Conodoprasum’ (Botànica mediterrània, 52/2024)
Alls, cebes i porros són exemples ben coneguts de cultius del gènere Allium emprats en alimentació humana. La diversitat del gènere és notable i les formes silvestres tenen també les seves aplicacions (46/2019). Hi ha vora un miler d’espècies descrites…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La tensió de tall en la formació de biofilms en superfícies marines (Microbiologia mediterrània, 51/2024)
En una ocasió anterior (14/2017) ens hem referit a la recerca que fa Jean-François Briand Laboratòri de Materiaus, Polimèrs, Interfàcia i Environament Marítim (MAPIEM) de l’Universitat de Tolon (La Gàrdia) sobre la formació de biofilms en substrats artificials submergits. Aurélie…
Formació i desmantellament de la berma de posidònia (Hidrodinàmica mediterrània, 50/2024)
El mot berma és d’origen neerlandès (berm) i designa un espai pla, cornisa o barrera elevada que separa dues zones. Les bermes d’herba marina es formen per l’acumulació natural de fulles al llarg del litoral. Si en una fortalesa medieval,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 