A partir de relats publicats en anys anteriors, Frederic Pujulà va publicar, el 1912, a la Biblioteca Joventut, “Homes artificials”, que ha estat qualificat de “primer relat de ciència-ficció escrit en llengua catalana”. El mot “artificial”, en les dues meitats…

La setmana passada parlàvem de la raça (la sisena) que havia de renovar, ja en el segona meitat del III mil·lenni d.C., una cansada humanitat, d’acord amb la futurologia teosòfica. Aquesta sisena raça es perllongarà uns quants milions d’anys. Successivament…

Segons l’antropologia teosòfica, la humanitat actual es correspon, a grans trets, amb la cinquena raça arrel, la raça ària. Per completar el septenari habitual, ens cal, doncs, parlar de dues races futures. Seguint l’esquema habitual, la sisena raça-arrel ha de…

Joan Tusquets, a El teosofisme (1927), feia grans esforços per relligar en una xarxa la teosofia, l’esperitisme, la maçoneria i el socialisme. I, certament, més d’un racionalista d’ateneu popular se’n feia creus de les coses que s’arribaven a empassar els…

Els temps històrics no són més que una fina capa de pintura en el globus enorme dels temps passats. Des de la Mediterrània, podem consultar documents històrics de fa cinc o sis mil·lennis, però no representen aquests documents més que…

En la construcció de la doctrina teosòfica de les “set races arrel” no tan sols intervé Helena Petrovna Blavatsky, amb La doctrina secreta, sinó que també s’afegiran les contribucions posteriors de William Scott-Elliot i de Rudolf Steiner. Aquesta construcció es…

En els nostres dies, la superfície de la Terra, l’orbe o, si més no, la part emergida i habitada d’aquest món, l’ecumene, sembla que ens cap en el palmell de la mà. La il·lusió que ens generen els mapamundi, i…

En el 1800 encara era possible de trobar, en el món acadèmic occidental, algú que considerés els primers onze capítols del llibre del Gènesi com a rellevants per conèixer els orígens del món i de l’ésser humà. Cent anys després,…

Diu una llegenda, que no sé si és certa, que en el 1971 un productor nord-americà trucà a l’equip de realització de ‘Mort a Venècia’, el film en el qual Lucchino Visconti traslladava l’obra de Thomas Mann, amb un genial…

Monteverdi, Bach, Haydn, Mozart o Beethoven tingueren en vida (i després de morts) seguidors apassionats i detractors igualment enfebrits. Wagner és diferent. L’escissió entre wagnerians i no-wagnerians (és a dir, antiwagnerians) fou colosal, i marcà no tan sols les darreres…