Una cadena de desastres porta el doctor Pericard, finalment, a donar per finit l’intent de crear una “humanitat artificial”. Frederic Pujulà retrata així, àcidament, a Homes artificials (1912) els fracassos successius dels “reformadors il·lustrats”. Dels dotze homes del primer i…

En l’època que Frederic Pujulà escrivia “Homes artificials”, el 1912, la majoria d’edat legal era situada, segons diferents legislacions i circumstàncies, entre 20 i 25 anys. Així doncs, quan el doctor Pericard ja ha fet nàixer els dotze nadons artificials,…

El doctor Pericard, una vegada obtinguda la fecundació dels dotze òvuls artificials, inicia un període de gestació també in vitro. Avui, en el 2011, ens sentim tan lluny com en el 1912 d’aquesta gestació extrauterina… Fa més de trenta anys…

Una vegada el doctor Pericard dels “Homes artificials” (1912), de Frederic Pujulà, ja disposa dels òvuls i de l’esperma artificials, arriba el moment de la fecundació. Com a úter artificial, Pericard s’ha fet fer, en nombre de dotze, “una campana…

El doctor Pericard als “Homes artificials” (1912), de Frederic Pujulà, es proposa dues tècniques alternatives per crear les gàmetes que produiran els embrions de la nova humanitat. Ja hem vist com, en el cas de l’òvul, Pericard tria la “producció…

Si “Home artificials” (1912), de Frederic Pujulà, és qualificada d’obra de “ciència-ficció” és per la introducció d’una racionalització tècnica o científica en el relat. El doctor Pericard podria haver fet els seus homes artificials “per art de màgia”. Pujulà, però,…

A partir de relats publicats en anys anteriors, Frederic Pujulà va publicar, el 1912, a la Biblioteca Joventut, “Homes artificials”, que ha estat qualificat de “primer relat de ciència-ficció escrit en llengua catalana”. El mot “artificial”, en les dues meitats…

La setmana passada parlàvem de la raça (la sisena) que havia de renovar, ja en el segona meitat del III mil·lenni d.C., una cansada humanitat, d’acord amb la futurologia teosòfica. Aquesta sisena raça es perllongarà uns quants milions d’anys. Successivament…

Segons l’antropologia teosòfica, la humanitat actual es correspon, a grans trets, amb la cinquena raça arrel, la raça ària. Per completar el septenari habitual, ens cal, doncs, parlar de dues races futures. Seguint l’esquema habitual, la sisena raça-arrel ha de…

Joan Tusquets, a El teosofisme (1927), feia grans esforços per relligar en una xarxa la teosofia, l’esperitisme, la maçoneria i el socialisme. I, certament, més d’un racionalista d’ateneu popular se’n feia creus de les coses que s’arribaven a empassar els…