Continuem el nostre periple, arrencat amb Monterverdi i Bach. Ramon Cervera afirma que Joseph Haydn és la baula del classicisme al romanticisme i tria especialment “La Creació” com a mostra de la inspiració simfònica de l’autor. Joseph Haydn Franz Joseph…
Arxiu del Blog
Set moments estel·lars de la història de la música occidental, segons Ramon Cervera (III) – La Creació, de Joseph Haydn
Arxivat a Cultura i Societat
Set moments estel·lars de la història de la música occidental, segons Ramon Cervera (II) – La Passió segons Sant Mateu, de Johann Sebastian Bach
En el recorregut que encetàrem la setmana passada arribem ara al segon estadi. Si Monteverdi, per als historiadors musicals, assenyala la transició de la música renaixentista a la música barroca (la “moderna musica”), Johann Sebastian Bach és la figura senyera…
Arxivat a Cultura i Societat
Set moments estel·lars de la història de la música occidental, segons Ramon Cervera (I) – L’Orfeo, de Claudio Monteverdi
Ramon Cervera, del Club de Música d’Esplugues de Llobregat, proposava, en la contraportada del 30º, una llista de més de cent músics, des del Guido d’Aretzzo de l’any 1000 fins a l’Heryck Gòrequi de l’any 2000, que constitueix “el gran…
Arxivat a Cultura i Societat
Escenari de futur: cas 4, el col·lapse
Conclourem aquesta sèrie amb el cas 4 sobre l’evolució del “consum energètic” de la societat humana futura. En el cas 4, després d’una fase ininterrompuda de creixement exponencial, es produeix el col•lapse i, o bé el retorn als nivells inicials…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Escenari de futur: cas 3, un decreixement deliberat i controlat
El cas 3 del gràfic es correspon a una dolça i paulatina caiguda, més o menys deliberada o controlada. Ja comentàvem la setmana passada, que la població mundial, plausiblement, podria deixar de créixer en la segona meitat del segle XXI…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Escenaris de futur: cas 2, l’estabilització
Dels quatre escenaris esquemàtics, el cas 2 reflecteix possiblement el desig d’etern del descans i de l’estabilitat. En l’esquema, parlem d’energia, però també podríem parlar en altres termes, bé demogràfics o bé intangibles. De fet, tal com assenyalava Joan Fuster,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Escenaris de futur: cas 1, la singularitat tecnològica
Si mirem el gràfic de possibles evolucions esquemàtiques futures del creixement exponencial actual de la “civilització humana”, el número 1 és correspon a un creixement exponencial que continua, indefinidament, en el futur. No entrarem ara a valorar fins quin punt…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Escenaris de futur: perspectives a llarg termini d’una civilització en creixença
La setmana passada fabulàvem sobre els propers quinze mil•lennis de la nostra civilització. Això ens podria dur a moltes consideracions sobre el futur, als factors deterministes i estocàstics, etc. El futur només es fa present com a conjectura fabricada a…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els dotze mesos del gran any de la civilització humana
L’astrologia és una pseudociència justament pel fet de reificar els instruments per conèixer el seu objecte d’estudi. “Astrologia” vol dir, literalment, estudi dels estels, és a dir dels cossos que es troben més enllà de l’atmosfera terrestre. Cosa sabuda és…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Les agressions imperialistes com a flagell de déu (o de la natura)
Davant de la tragèdia nacional, que suposa l’opressió imperialista, hi ha dues opcions. L’apel·lació a la raó a la potència imperialista, i demanar unes condicions d’opressió més dignes. O bé, considerar la potència imperialista com un flagell que es manté com a conseqüència de les pròpies febleses.
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 