Arxiu del Blog

Set moments estel·lars de la història de la música occidental, segons Ramon Cervera (IV) – Requiem, de Wolfgang Amadeus Mozart

Després de Monteverdi, Bach i Haydn, ens toca ara Mozart. Mozart apareix en el número 4, pel fet d’ésser més jove que Haydn. Tots dos compositors austríacs feren coneixença, i es demostraren signes de mútua admiració. L’obra escollida per Ramon

Arxivat a Cultura i Societat

Set moments estel·lars de la història de la música occidental, segons Ramon Cervera (III) – La Creació, de Joseph Haydn

Continuem el nostre periple, arrencat amb Monterverdi i Bach. Ramon Cervera afirma que Joseph Haydn és la baula del classicisme al romanticisme i tria especialment “La Creació” com a mostra de la inspiració simfònica de l’autor. Joseph Haydn Franz Joseph

Arxivat a Cultura i Societat

Set moments estel·lars de la història de la música occidental, segons Ramon Cervera (II) – La Passió segons Sant Mateu, de Johann Sebastian Bach

En el recorregut que encetàrem la setmana passada arribem ara al segon estadi. Si Monteverdi, per als historiadors musicals, assenyala la transició de la música renaixentista a la música barroca (la “moderna musica”), Johann Sebastian Bach és la figura senyera

Arxivat a Cultura i Societat

Set moments estel·lars de la història de la música occidental, segons Ramon Cervera (I) – L’Orfeo, de Claudio Monteverdi

Ramon Cervera, del Club de Música d’Esplugues de Llobregat, proposava, en la contraportada del 30º, una llista de més de cent músics, des del Guido d’Aretzzo de l’any 1000 fins a l’Heryck Gòrequi de l’any 2000, que constitueix “el gran

Arxivat a Cultura i Societat

Escenari de futur: cas 4, el col·lapse

Conclourem aquesta sèrie amb el cas 4 sobre l’evolució del “consum energètic” de la societat humana futura. En el cas 4, després d’una fase ininterrompuda de creixement exponencial, es produeix el col•lapse i, o bé el retorn als nivells inicials

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Escenari de futur: cas 3, un decreixement deliberat i controlat

El cas 3 del gràfic es correspon a una dolça i paulatina caiguda, més o menys deliberada o controlada. Ja comentàvem la setmana passada, que la població mundial, plausiblement, podria deixar de créixer en la segona meitat del segle XXI

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Escenaris de futur: cas 2, l’estabilització

Dels quatre escenaris esquemàtics, el cas 2 reflecteix possiblement el desig d’etern del descans i de l’estabilitat. En l’esquema, parlem d’energia, però també podríem parlar en altres termes, bé demogràfics o bé intangibles. De fet, tal com assenyalava Joan Fuster,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Escenaris de futur: cas 1, la singularitat tecnològica

Si mirem el gràfic de possibles evolucions esquemàtiques futures del creixement exponencial actual de la “civilització humana”, el número 1 és correspon a un creixement exponencial que continua, indefinidament, en el futur. No entrarem ara a valorar fins quin punt

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Escenaris de futur: perspectives a llarg termini d’una civilització en creixença

La setmana passada fabulàvem sobre els propers quinze mil•lennis de la nostra civilització. Això ens podria dur a moltes consideracions sobre el futur, als factors deterministes i estocàstics, etc. El futur només es fa present com a conjectura fabricada a

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els dotze mesos del gran any de la civilització humana

L’astrologia és una pseudociència justament pel fet de reificar els instruments per conèixer el seu objecte d’estudi. “Astrologia” vol dir, literalment, estudi dels estels, és a dir dels cossos que es troben més enllà de l’atmosfera terrestre. Cosa sabuda és

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS