En alguna ocasió hem parlat de la tècnica de l’insecte estèril (SIT) en el control biològic de plagues (44/2018). Consisteix en l’alliberament d’individus sexualment competents però estèrils, que competiran per a l’aparellament amb els insectes de la població plaga reduint-ne…
Arxiu del Blog
Edició i rescat genètic en el desenvolupament de mascles estèrils de la mosca mediterrània de la fruita (Entomologia mediterrània, 46/2025)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els halos de roca nua que deixen les garotes (Ecologia mediterrània, 45/2025)
Mario Minguito-Frutos, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), treballa en la comprensió de la resposta dels ecosistemes marins a agents d’estrès generats per l’home. Un concepte ecològic clau és el de la resiliència. Per exemple, la resiliència dels ecosistemes…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La substitució de coníferes per arbres planifolis en la mitigació del canvi climàtic (Climatologia mediterrània, 44/2025)
Yi Yao és professor de dinàmica climàtica dels ecosistemes terrestres de l’Institut de Ciència Atmosfèrica i Climàtica de l’ETH Zurich. Bona part de la seva recerca gira al voltant del rol dels ecosistemes forestals en la mitigació del canvi climàtic.…
Tagged with: boscos, canvi climàtic, cultura, gestio-forestal, natura
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’acumulació de brossa a les platges després d’aiguats sobtats (Meteorologia mediterrània, 43/2025)
El matemàtic Jun Seok Oh fa la tesi doctoral sobre l’aplicació de noves tècniques en l’anàlisi de la contaminació per macroplàstics del litoral jònic de Sicília. Els macroplàstics són un constituent major de la brossa que s’acumula a les platges…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Microbioma i comportament en l’orada (Zoologia mediterrània, 42/2025)
L’anomenat eix intestí-cerebral (GBA en l’acrònim anglès) es manifesta, entre d’altres coses, en la influència que el microbioma digestiu exerceix sobre el comportament de l’hoste. De tota manera, l’eix intestí-cerebral és en realitat una xarxa bidireccional de vies de senyalització.…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La tria de preses del ratpenat de ferradura grossa (Zoologia mediterrània, 41/2025)
Miren Aldasoro Lecea és doctora en biodiversitat i medi natural. A més de divulgadora científica i educadora ambiental, fa recerca al Departament de Zoologia de la Universitat del País Basc (EHU, Leioa). Ahir apareixia a la revista Integrative Zoology un…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El virus del Nil Occidental en cavalls de Tunísia (Virologia mediterrània, 40/2025)
El virus del Nil Occidental (WNV) és un arbovirus, en el sentit que es transmès per un artròpode, típicament un mosquit. Dins del grup dels ortoflavivirus que poden produir encefalitis en humans és el més difós. A més, també pot…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El perfil multiòmic d’una dona que tenia 116 anys d’edat (Gerontologia mediterrània, 39/2025)
Maria Branyas Morera es va morir a Olot el 19 d’agost del 2024. El 4 de març havia complert 117 anys, i l’any anterior un grup de científics coordinat per Manel Esteller havia emprès la tasca d’obtindre’n un perfil (epi)genòmic,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Les plantes paràsites d’Europa (Botànica mediterrània, 38/2025)
Pensem en les plantes com els productors primaris perfectes, fotoautòtrofs purs, als qual parasita la resta de la biosfera. El cas és més complex, ja que hi ha productors primaris que no són plantes. Alhora, hi ha plantes que, a…
L’aplicació d’EVOFLUx en el seguiment evolutiu de càncer limfoide (Epigenètica mediterrània, 37/2025)
El grup d’epigenòmica biomèdica de José Ignacio Martín-Subero (IDIBAPS) i el de genòmica i dinàmica evolutiva del professor Trevor Graham (ICR) han desenvolupat la metodologia EVOFLUx per seguir la fluctuació de la metilació d’ADN de llinatges cel·lulars. La metilació de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 