En aquestes planes hem parlat dels patrons de migració postglacial d’herbes (40/2023) i de crustacis (47/2021). Certament aquest és un tema clàssic en biogeografia històrica, però recorda Dabao Sun Lü que, si bé això s’ha estudiat bé en plantes i…
Arxiu del Blog
La història postglacial del fong ‘Trichaptum abietinum’ (Micologia mediterrània, 32/2025)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La tria de fons foscos de l’escórpora (Ictiologia mediterrània, 31/2025)
Leonie John és una investigadora del Grup d’Ecologia Evolutiva Animal de la Universitat de Tübingen. El director del grup és el professor Nico K. Michiels. Els dos han col·laborat amb el biòleg marí Matteo Santon per identificar els factors que…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Calor i transmissió de dengue i chickungunya a la Roma del 2023 (Virologia mediterrània, 30/2025)
Beniamino Caputo és professor associat de parasitologia al Dipartimento di Sanità Pubblica e Malattie Infettive de la Sapienza. Mattia Manica és un modelitzador matemàtic amb un doctorat en salut pública i malalties infeccioses que treballa al Center for Health Emergencies…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La recerca a Catalunya: passat, present i futur
En els darrers 20 anys, la recerca a Catalunya ha seguit diversos fulls de ruta caracteritzats per una estratègia d’estabilització i expansió en tres eixos principals: la creació i la consolidació de centres de recerca; la construcció i el desenvolupament…
Tagged with: ciència oberta, CIRI, Estratègia catalana ciència oberta, Generalitat de Catalunya, govern, Llei de la ciència, open science, OpenScience, recerca
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’ecologia tròfica del peix espasa (Ictiologia mediterrània, 28/2025)
Elena Fernández-Corredor fa la tesi doctoral al Grup de Recerca de Funcionament i Vulnerabilitat dels Ecosistemes Marins de l’Institut de Ciències del Mar, amb seu a Barcelona. Investiga aspectes de conservació i gestió de depredadors pelàgics amenaçats, amb èmfasi en…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La mortalitat post-captura de gats de mar (Zoologia mediterrània, 27/2025)
Moltes espècies de peixos cartilaginosos o condroïctis (taurons, rajades i quimeres) pateixen una sobrepesca no-intencionada. Existeixen guies per mitigar-ne la captura accidental, que tenen en compte la vulnerabilitat de cada espècie i el context socioeconòmic i regulatori. David Ruiz-García fa…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Maria Assumpció Català i Poch (1925-2009), de Catalunya al cel
Enguany es commemoren els 100 anys del naixement d’Assumpció Català Poch (Barcelona, 1925 – Barcelona, 2009). Aquesta prestigiosa matemàtica i astrònoma catalana va ser la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, l’any 1971,…
Tagged with: Assumpció Català Poch, astronomia, Català Poch, Commemoracions, Dones i ciència, matemàtiques, recerca, RECERCAT
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El futur de la Llacuna d’Aculeo (Hidrologia mediterrània, 26/2025)
La Llacuna d’Aculeo és la llacuna natural més gran de la zona de clima mediterrani del centre de Xile. En el 2018 la llacuna quedà completament assecada, però les pluges del 2023 i del 2024 n’han permès la recuperació, amb…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Una demostració termodinàmica del teorema de calor de Nernst (Física mediterrània, 25/2025)
El professor de física de la matèria condensada de la Universidad de Sevilla José María Martín Olalla ha ocupat titulars de premsa des de divendres, quan The European Physical Journal Plus, li publicà una demostració del teorema de Nernst. Formulat…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El capet de Sardenya i de Sicília (Ictiologia mediterrània, 24/2025)
El capet, cabet o cabot (Lepidotrigla cavillone, Lacépède, 1801) és conegut també com a pelut d’escata, escatós o clavilló. Les seves poblacions pateixen l’impacte de la pesca d’arrossegament, per bé que aquesta pesca s’adreça més aviat a espècies econòmicament més…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
