Arxiu del Blog

Prioritat a la desconnexió

Les màquines poden rebre ordres d’engegar-se per exemple perquè un operari ha premut el polsador corresponent d’engegar-se o d’aturar-se quan es prem el polsador d’aturada, perquè ja no es necessita que estigui engegada, o bé, perquè s’ha detectat alguna situació

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els quatre llinatges hominins de l’Àfrica Oriental de fa 2,5 milions d’anys (Paleoantropologia mediterrània, 33/2025)

Kaye Reed, professora emèrita de l’Arizona State University, fa actualment treball de camp en la Regió Afar d’Etiòpia sobre hominins del Plio-Pleistocè. És l’autora corresponsal d’un article publicat a la revista Nature, amb l’antropòleg Brian Villmoare com a primer autor,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La història postglacial del fong ‘Trichaptum abietinum’ (Micologia mediterrània, 32/2025)

En aquestes planes hem parlat dels patrons de migració postglacial d’herbes (40/2023) i de crustacis (47/2021). Certament aquest és un tema clàssic en biogeografia històrica, però recorda Dabao Sun Lü que, si bé això s’ha estudiat bé en plantes i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La tria de fons foscos de l’escórpora (Ictiologia mediterrània, 31/2025)

Leonie John és una investigadora del Grup d’Ecologia Evolutiva Animal de la Universitat de Tübingen. El director del grup és el professor Nico K. Michiels. Els dos han col·laborat amb el biòleg marí Matteo Santon per identificar els factors que

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Calor i transmissió de dengue i chickungunya a la Roma del 2023 (Virologia mediterrània, 30/2025)

Beniamino Caputo és professor associat de parasitologia al Dipartimento di Sanità Pubblica e Malattie Infettive de la Sapienza. Mattia Manica és un modelitzador matemàtic amb un doctorat en salut pública i malalties infeccioses que treballa al Center for Health Emergencies

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La recerca a Catalunya: passat, present i futur

En els darrers 20 anys, la recerca a Catalunya ha seguit diversos fulls de ruta caracteritzats per una estratègia d’estabilització i expansió en tres eixos principals: la creació i la consolidació de centres de recerca; la construcció i el desenvolupament

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’ecologia tròfica del peix espasa (Ictiologia mediterrània, 28/2025)

Elena Fernández-Corredor fa la tesi doctoral al Grup de Recerca de Funcionament i Vulnerabilitat dels Ecosistemes Marins de l’Institut de Ciències del Mar, amb seu a Barcelona. Investiga aspectes de conservació i gestió de depredadors pelàgics amenaçats, amb èmfasi en

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La mortalitat post-captura de gats de mar (Zoologia mediterrània, 27/2025)

Moltes espècies de peixos cartilaginosos o condroïctis (taurons, rajades i quimeres) pateixen una sobrepesca no-intencionada. Existeixen guies per mitigar-ne la captura accidental, que tenen en compte la vulnerabilitat de cada espècie i el context socioeconòmic i regulatori. David Ruiz-García fa

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Maria Assumpció Català i Poch (1925-2009), de Catalunya al cel

Enguany es commemoren els 100 anys del naixement d’Assumpció Català Poch (Barcelona, 1925 – Barcelona, 2009). Aquesta prestigiosa matemàtica i astrònoma catalana va ser la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, l’any 1971,

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

El futur de la Llacuna d’Aculeo (Hidrologia mediterrània, 26/2025)

La Llacuna d’Aculeo és la llacuna natural més gran de la zona de clima mediterrani del centre de Xile. En el 2018 la llacuna quedà completament assecada, però les pluges del 2023 i del 2024 n’han permès la recuperació, amb

Arxivat a Ciència i Tecnologia