Arxiu del Blog

Les conseqüències funcionals de les variants gèniques de canvi de sentit (Dominiòmica mediterrània, 02/2025)

El genoma humà es pot entendre de manera simplificada com una llarga cadena d’àcid desoxiribonucleic (ADN) formada per quatre tipus de nucleòtids (A=adenina; C=citosina; G=guanina; T=timina). Una fracció minoritària del genoma és transcriu en cadenes d’àcid ribonucleic (ARN) formada per

Tagged with: ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Blog “L’ase quàntic”: els 10 articles més llegits del 2024

Aquest article compila els deu articles més visitats del blog L’ase quàntic publicats a Des de la Mediterrània durant l’any 2024. Ciència oberta, igualtat de gènere en la recerca i Llei catalana de la ciència han estat els temes dels articles més

Tagged with: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Nombre cromosòmic i mida genòmica de ‘Allium’ sect. ‘Conodoprasum’ (Botànica mediterrània, 52/2024)

Alls, cebes i porros són exemples ben coneguts de cultius del gènere Allium emprats en alimentació humana. La diversitat del gènere és notable i les formes silvestres tenen també les seves aplicacions (46/2019). Hi ha vora un miler d’espècies descrites

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La tensió de tall en la formació de biofilms en superfícies marines (Microbiologia mediterrània, 51/2024)

En una ocasió anterior (14/2017) ens hem referit a la recerca que fa Jean-François Briand Laboratòri de Materiaus, Polimèrs, Interfàcia i Environament Marítim (MAPIEM) de l’Universitat de Tolon (La Gàrdia) sobre la formació de biofilms en substrats artificials submergits. Aurélie

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Formació i desmantellament de la berma de posidònia (Hidrodinàmica mediterrània, 50/2024)

El mot berma és d’origen neerlandès (berm) i designa un espai pla, cornisa o barrera elevada que separa dues zones. Les bermes d’herba marina es formen per l’acumulació natural de fulles al llarg del litoral. Si en una fortalesa medieval,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Com la manca del microexó 4 promou l’agregació irreversible de CPEB4 típica de l’autisme (Neuroquímica mediterrània, 49/2024)

Raúl Méndez i Xavier Salvatella són investigadors de la unitat de Mecanismes de Malalties de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. L’autisme és una de les patologies en les quals són interessats. L’entenen com una condició del neurodesenvolupament que afecta

Tagged with: ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Metabolòmica d’una dieta rica en productes vegetals (Nutrició mediterrània, 48/2024)

En aquestes pàgines ens ocupem sovint d’estudis basats en la dieta mediterrània o en altres patrons alimentaris rics en productes d’origen vegetal. Tot sovint, aquests estudis es basen en qüestionaris freqüències de consum alimentari que els subjectes responen amb l’ajut

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Josefina Castellví, pionera de la recerca a l’Antàrtida

Josefina Castellví (Barcelona, 1935) és una científica catalana excepcional. Castellví és una pionera en l’àmbit de la recerca oceanogràfica, especialment per la seva tasca a l’Antàrtida. El 1984 va ser la primera dona de l‘Estat espanyol que va participar en

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Un mapa sistemàtic de l’impacte de l’escalfament oceànic sobre els coralls temperats (Ecologia mediterrània, 47/2024)

Hem parlat en un parell d’ocasions de l’impacte de l’escalfament en coralls mediterranis (13/2024, 24/2024). Sigui com sigui, el nivell de coneixements sobre els esculls coral·lins subtropicals i mediterranis és inferior al que hom ha acumulat dels més pregons de

Tagged with: ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

L’activitat antioxidant i antibacteriana del marduix (Fitoquímica mediterrània, 46/2024)

El marduix (=almoraduix), amàrac o majorana rep el nom científic de Origanum majorana i la qualificació habitual d’orenga dolça. Certament, les fulles del marduix tenen la sabor de l’orenga, però són més dolces i suaus. Aquesta planta herbàcia perenne és

Tagged with: , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia