La mortalitat post-captura de gats de mar (Zoologia mediterrània, 27/2025)

Moltes espècies de peixos cartilaginosos o condroïctis (taurons, rajades i quimeres) pateixen una sobrepesca no-intencionada. Existeixen guies per mitigar-ne la captura accidental, que tenen en compte la vulnerabilitat de cada espècie i el context socioeconòmic i regulatori. David Ruiz-García fa

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Maria Assumpció Català i Poch (1925-2009), de Catalunya al cel

Enguany es commemoren els 100 anys del naixement d’Assumpció Català Poch (Barcelona, 1925 – Barcelona, 2009). Aquesta prestigiosa matemàtica i astrònoma catalana va ser la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, l’any 1971,

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

El futur de la Llacuna d’Aculeo (Hidrologia mediterrània, 26/2025)

La Llacuna d’Aculeo és la llacuna natural més gran de la zona de clima mediterrani del centre de Xile. En el 2018 la llacuna quedà completament assecada, però les pluges del 2023 i del 2024 n’han permès la recuperació, amb

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Una demostració termodinàmica del teorema de calor de Nernst (Física mediterrània, 25/2025)

El professor de física de la matèria condensada de la Universidad de Sevilla José María Martín Olalla ha ocupat titulars de premsa des de divendres, quan The European Physical Journal Plus, li publicà una demostració del teorema de Nernst. Formulat

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El capet de Sardenya i de Sicília (Ictiologia mediterrània, 24/2025)

El capet, cabet o cabot (Lepidotrigla cavillone, Lacépède, 1801) és conegut també com a pelut d’escata, escatós o clavilló. Les seves poblacions pateixen l’impacte de la pesca d’arrossegament, per bé que aquesta pesca s’adreça més aviat a espècies econòmicament més

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El genoma de l’alzineta (Botànica mediterrània, 23/2025)

L’alzineta (Teucrium chamaedrys), rep aquest nom perquè les seves petites fulles recorden les d’una alzina. És una petita planta llenyosa, i apreciada en medicina com altres labiades del gènere Teucrim, particularment pels productes diterpènics que genera. Abigail E. Bryson fa

Arxivat a Ciència i Tecnologia

El perfil lipídic en la identificació de l’origen de les maduixes (Bioquímica mediterrània, 22/2025)

Una de les activitats principals de Markus Fisher com a director de l’Escola de Ciència dels Aliments i de l’Institut de Química Alimentària d’Hamburg és el desenvolupament i aplicació de tècniques d’autentificació de matèries primeres alimentàries. L’aproximació òmica, és a

Arxivat a Ciència i Tecnologia

EPI-Clone com a mètode d’avaluació de l’envelliment sanguini (Genètica mediterrània, 21/2025)

La sang, com a òrgan líquid circulant, és relativament accessible com a mostra clínica. Entre les cèl·lules sanguínies, a banda dels tipus cel·lulars diferenciats, hi ha cèl·lules mare o troncals totipotencials. El seguiment dels diferents clons o llinatges d’aquestes cèl·lules

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Immunoteràpia contra l’acumulació d’esters de colesterol en mitocondris de cardiomiòcits (Bioquímica mediterrània, 20/2025)

El grup de recerca de Lípids i patologia vascular de Concepción Vicenta Llorente Cortés, a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, és especialment interessat en processos d’acumulació d’esters de colesterol en el miocardi com a mecanisme patogènic de les alteracions cardíaques

Arxivat a Ciència i Tecnologia

La suplementació amb llavors de fonoll de cabres lleteres (Zootècnia mediterrània, 19/2025)

La professora Nadia Musco, del Departament de Medicina Veterinària i Producció Animal de la Universitat de Nàpols Frederic II, treballa especialment en la suplementació alimentària com a eina de millora del rendiment de la producció animal. En un article publicat

Arxivat a Ciència i Tecnologia