Estimada Antònia: T’escric des d’ací, molt lluny de casa. La pluja va mullant els vidres bruts del bar estrany on, ara, em trobe esperant un got de vi i un poc d’engany. No tinc més solució, ja ho saps: l’engany.…
Arxiu del Blog
Carta a casa, d’Ovidi Montllor
Tagged with: cançó, Carta a casa, Crònica d'un temps, emigració, immigració, nostalgia, Ovidi Montllor
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
