La llibertat, de Joan Margarit

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.

JOAN MARGARIT: ARQUITECTE DE LA PARAULA
Va ser el pregoner de la Mercè 2010, un poeta barceloní que és arquitecte. Joan Margarit ha construït la seva vida professional i literària amb ferro, formigó i paraules.
Va nàixer a Sanahuja ( Lleida) el 11 de maig de 1938

Teresa Seguí

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “La llibertat, de Joan Margarit
  1. Oriol López ha dit:

    Arquitecte de la paraula, una expressió que li escau, per la seva doble vessant, d’arquitecte i de constructor de versos, molt ben trobada.

    Oriol López

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: