Soy Polaco

Ara que s’apropen les eleccions he de confessar que m’agraden més els polítics del Polònia de TV3 que els seus homònims reals. Són més enginyosos, divertits i sincers. A més a més, i sota el prisma de l’humor, les seves neurosis resten nues sense l’edulcorant del màrqueting polític. Suposo que el mèrit és dels guionistes del programa. Per aquest motiu proposo que siguin ells els que  es presentin a les eleccions. No sé si serien capaços d’arreglar aquest desgavell, però al menys tindríem la diversió assegurada.

El cas és que m’estimo més veure al Montilla que conta “xists” que a aquell ser hieràtic i taciturn que ens ha governat durant quatre anys. També prefereixo gaudir de l’Artur Mas que s’anima constantment amb un “guapo”, cridat sense cap mena de rubor, que al convergent real, addicte a parlar com si sempre tingués un mirall davant. I no és necessari mencionar  a aquell Carod histriònic, preparat per fer rebequeries davant d’un Puigcercós disposat a treure-li el lloc a qui sigui. També he de dir que em cau millor el Saura de Polònia, sempre naufragant entre la seva ideologia i les responsabilitats del càrrec.  A més a més, m’ho passo d’allò més bé amb les paròdies de “El gato al agua” i els “ guarrrrrra i zorrrrrrra” que fa servir el Bruno Oro. En resum, deu ser perquè sóc addicte a tota forma de ficció, però una vegada més la realitat representada m’agrada més que la realitat real.

Tot i això, la realitat real a vegades pren la forma d’un acudit dolent. Un exemple són les declaracions de Mariano Rajoy en el programa de Josep Cuní. Cito textualment: “que el Papa use el catalán es lo mejor que le ha pasado a esta lengua”. Quan ho vaig sentir, la meva caixa toràcica va estar a punt de trencar-se de tant riure. Quin sentit de l’humor té aquest gallec universal. No, senyor Rajoy. Li donaré uns exemples del millor que li ha succeït i que li podria succeir  a una llengua mil·lenària com el català. Exemple número ú: quan l’any 1975 Franco va decidir que no era immortal, va contribuir sense voler-ho al retorn d’una llengua massacrada pel seu règim. Exemple número dos: quan Alícia Sánchez Camacho defensi en primer lloc tot el que és català, sense cap mena de dubte, ajudarà. Exemple número tres: quan el partit que vostè lidera (perquè suposo que el lidera) deixi de encendre focs fent servir el Tribunal Constitucional, com si fos el primo de Zumosol, els catalans viurem més tranquils. Per cert, vol un exemple del què és censura lingüística? Sabia vostè que l’actor Eduardo Noriega parla un català gairebé perfecte? Sabia vostè que durant el rodatge de la pel·lícula Agnòsia l’actor va proposar el director rodar un petit diàleg en català? Sabia vostè que aquest diàleg, a causa principalment de pressions més o menys anònimes, s’ha acabat doblant al castellà, mentre que a la mateixa pel·lícula hi ha frases en alemany que s’han subtitulat? Algú ho havia de dir!


Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Soy Polaco
  1. Oriol López ha dit:

    Jo, de vegades, també prefereixo alguns dels polítics del Polònia als seus homònims reals.

    Oriol López

  2. aniol ha dit:

    Doncs jo preferia el Minoria Absoluta, però de les primeres temporades, aquells qui feien un Heribert Barrera o Francesc Macià amb veu aflautada i sempre “picants”, o aquelles repassades a l’actualitat entre Toni Soler i els talls de veu de Jordi Pujol, o aquell Pere Gimferrer tan meticulós,… Entre molts altres personatges que es feien inacabables de presentar a cada inici de programa.
    Després la cosa es va anar fent més popular i van haver de simplificar moltes coses, per acabar amb un Polònia que ja no és el mateix. :(

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: