Quatre escenaris de futur

En el documental suec The Planet, de l’any 2006, dirigit per Johan Södenberg,  Michael Stenberg i Linus Torell, se’ns mostra, a partir d’entrevistes, com està de malament el nostre planeta. En una de les entrevistes, Karl Amman, fotògraf i escriptor, proposa quatre escenaris de futur pel planeta terra. Els quatre escenaris són:

1) Star Treck: la tecnologia ens portarà fins les estrelles. Se’ns proporciona un clar exemple: la tecnologia ho pot solucionar tot, ens mostren increïbles granges de porcs en forma de gratacels, on és produeixen porcs de forma extremadament intensiva. En aquest escenari, és la tecnologia la que ens salvarà. La tecnologia i la ciència no són la gran solució. Només representen una part de la solució i també del problema. La ciència i la tecnologia ens han portat a la situació actual.

2)Escenari Mad Max: els canvis en la natura portaran a l’extinció del humans. La civilització s’ensorrarà, es desintegrarà fins la barbàrie. Els humans es mataran uns als altres per pur egoisme, lluitaran com a animals pels pocs recursos naturals que quedaran. Com passa a Mad Max, un món apocalíptic controlat per lluites de motoristes amb actituds prehistòriques, pedestres i violentes.

3)Un altre escenari és el plantejat a partir de la filosofia presentada en la novel·la Ecotopia de Ernest Calnbach publicada el 1975. En el futur ens concentrarem en la qualitat de vida  Menys quantitat i més qualitat. Es pot viure amb plena harmonia amb la natura, sobretot a les ciutats. La idea és que l’impacte ambiental sigui negatiu. Se’ns posa com a exemple el poble de Findhorn, Escòcia, que pertany a la Global Ecovillage Network, poble que es manté totalment autosuficient.

4)Finalment, el darrer escenari és el d’un gran govern global. La democràcia a la llarga ens farà estrènyer el cinturó. S’aplicaran normatives ambientals estrictes i no consumistes a tot el món. Per arribar a aquesta situació és necessària una democràcia global, es a dir democratitzar l’ONU. L’ONU és mou per interessos d’alguns estats, no tots els estats  tenen la mateixa representació (algunes nacions no hi són representades). Tot es mou en funció d’interessos econòmics.

Cap dels quatre escenaris és del tot inversemblant. El futur sembla que serà una barreja d’aquests escenaris. Tenim una potent tecnologia que ens pot ajudar a sortir de l’atzucac. Tenim gent que pensa i treballa per aconseguir una societat amb més qualitat de vida dins de les grans societats i també de forma aïllada i autosuficient. Sembla que cada vegada es requereixen més regulacions, normatives i controls del sistema econòmic global des d’esferes de govern més internacionals. També, puntualment, tendim a crear grans impactes i barbàries a la natura que produeixen barbàries i impactes socials localitzats. El canvi vindrà, però no ara, ni d’aquí a vint-i-cint ni cinquanta anys, el canvi s’esdevindrà lentament i el seus resultats es faran notar molt més tard. Aquest canvi  vindrà, però sempre i quan hi hagi gent que realment cregui en aquest canvi.

Ignasi Cebrian

Arxivat a Ciència i Tecnologia
6 comments on “Quatre escenaris de futur
  1. Oriol López ha dit:

    Les accions que tots i cadascun de nosaltres fem cada dia empenyen el futur en una direcció o una altra. Cap a on volem anar?

    Oriol López

  2. didaclopez ha dit:

    Fa uns mesos repassàvem els escenaris de futur. Dels quatre, crec que l’ineludible, a llarg termini, era el “cas 4” (en el teu post, el cas 2 o Mad Max). No obstant, penso que el futur tindrà (com el present) una combinació dels quatre escenaris. La tecnologia crearà espais “Star Trek”, mentre que regions senceres del planeta (i potser casa nostra mateixa) cauran en “Mad Max”. La resposta a aquesta disparitat i inseguretat, serà la creació de comunitats locals autosuficients (cas 3), però també la integració de moltes comunitats en governs d’abast continental o mundial (cas 4). Fet i fet, si pensem en el present trobarem exemples d’hipertecnologia, de situacions post-apocalíptiques, de comunes autosuficients i de governs mundials.

    • Ignasi Cebrian ha dit:

      Al final, que predomini un escenari o un altre dependrà sobretot del nostre comportament. Els problemes ambientals són en realitat problemes de comportament humà, de comportament com a espècie. Per canviar comportaments cal educació. De moment un sistema global d’educació que tingui en compte els valors ambientals no existeix, a pesar que molts països occidentals tinguin sistemes educatius que tracten transversalment aquestes problemàtiques. La Unesco és l’organisme internacional depenent de l’ONU que s’atansa més a aquestes finalitats. Però no n’hi ha prou amb això.

      • didaclopez ha dit:

        El problema és que, tot sovint, els valors no són més que el resultat d’una justificació a posteriori. La necessitat del “creixement econòmic” constant que imposa el capitalisme per garantir la reproducció del capital i la societat de classes que en resulta, genera aquests mateixos valors. I l’oferta “consumista” que n’és un dels resultats, fa que aquests valors es difonguin entre tota la població, com un pagament compensatori de totes les altres mancances.

  3. jardi natural ha dit:

    Espero que la diversitat biològica i cultural ens faci entrar en raó, que tothom entengui i sapigui que ha de viure amb el que toca i és necessari i no més, us convido a veure el documental ‘Comprar, llençar, comprar’ http://unjardipermenjarsel.blogspot.com/2010/12/comprar-llencar-comprar.html. Realment, el capitalisme és un model que cal revisar de dalt a baix, i cal que tothom pugui llegir, per saber, informar-se i opinar críticament.

    • Ignasi Cebrian ha dit:

      La diversitat biològica i cultural són fets que existeixen. Hi ha qui ho vol homogeneïtzar tot, sense tenir en compte el valor de la diversitat. I hi ha qui es deixa portar per aquesta homogeneïtzació sense tenir uns valors clars al respecte; per desgràcia una majoria prou aclaparadora. Tot plegat és una qüestió de valors. I per canviar-los cal molta educació…i saber llegir (o informar.se mitjançant qualsevol mitjà de forma crítica). Queda tant per fer en aquest camp i tanta gent que no vol bellugar fitxa!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: