Encara parla d’ella,
i va escrivint-ne versos
amb lletres com pinassa,
a punt d’incendi sempre.
I diu que no la troba.
I parla de muntanyes
tan belles que voldria
anar-hi jo mateixa.
Monedes enterrades,
perfils inescrutables!
Estic cansada i trista.
Qui sóc, que no sóc ella?
David Jou
El poema anterior, Recent casada amb el poeta, ella descobreix que no és ella i ho escriu, amb desconcert, a una amiga, forma part de Mirall de vellut negre (1981), de David Jou i Mirabent.
Oriol López