Es pot innovar també des de l’Administració?

Crec que la resposta ha de ser rotundament afirmativa. Tot i no ser organitzacions empresarials i tenir com a finalitat servir l’interès general, és evident que les administracions també han d’innovar. Així també ho creuen des de l’Oficina de Coordinació de la Recerca i la Innovació (l’OCRI, organisme adscrit al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa), que divendres passat, 17 de desembre, va presentar el llibre Innovació a l’Administració de la Generalitat: 25 iniciatives innovadores.

Deia recentment en una conferència el físic i divulgador científic Jorge Wagensberg que la solució no trivial per continuar viu, quan la incertesa colla, combina dues estratègies: millorar l’anticipació i millorar l’acció. Amb aquesta reflexió, l’exdirector de CosmoCaixa Barcelona feia èmfasi en com els éssers vius utilitzem la innovació per adaptar-nos als canvis que tenen lloc en l’entorn. Doncs bé, atès el context actual d’incertesa a causa de la crisi econòmica i el fenomen de la globalització, l’entorn dinàmic i canviant en què ens movem i les circumstàncies actuals, en què la ciutadania és més exigent i els problemes a què ens enfrontem com a servidors públics són cada cop més complexos, considero que les administracions han de canviar la seva cultura rígida, tradicionalista i procedimentalista i esdevenir cada vegada més intel·ligents i innovadores.

Si abans les actuacions de l’Administració es basaven en la fidelitat a la norma i en el control del seu compliment, ara també es considera necessària la capacitat de donar resposta creativa a situacions noves o a situacions existents que s’han d’interpretar des de noves perspectives. Estic convençut que, sobretot, les innovacions de les administracions que hem de potenciar són les que procuren la institucionalització del canvi, les que el plantegen com a millora i l’orienten a produir transformacions reals amb incidència en l’atenció a les persones usuàries i en el servei públic que hem de prestar.  En tot cas, els governs han d’innovar, però tenint en compte la seva peculiaritat, que els distingeix d’una empresa, sempre garantint que aquest procés compleixi la seva finalitat pública.

El llibre que acaba de publicar l’OCRI exemplifica clarament que l’Administració de la Generalitat ja innova. La petita mostra d’iniciatives innovadores compilades  i  descrites  (un total de 25 destriades d’entre 50 candidates) ens porta a reconèixer l’existència d’una interessant producció de resultats innovadors a la Generalitat de Catalunya, però també a clarificar quins límits tenim per esdevenir una administració estructuralment innovadora. Un dels reptes que apunta aquest volum  és que la innovació, a la Generalitat de Catalunya, esdevingui sistemàtica. També s’explica la importància que la innovació es vinculi a l’assoliment d’impactes significatius mesurables i explicables.

L’obra aplega iniciatives de tots els departaments de la Generalitat; particularment rellevants m’han semblat les experiències de Ruralcat, l’acreditació ACTIC, Int+Nova (el portal d’idees del DIRIP), la Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3) o el Pla de Recursos Turístics Intangibles del DIUE, per citar només cinc exemples d’entre els 25, tots ells de lectura molt recomanable.  Està previst que es publiqui un segon volum al llarg del primer semestre de 2011.

Xavier Lasauca i Cisa
Bloc Innovar per Internet

Quant a Xavier Lasauca i Cisa

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...