Setanta Nadals

Setanta anys planxant somnis en les tardes de diumenge i una casa massa gran. Setanta anys al seu costat, netejant silencis amb vells draps de cuina i una finestra que dóna al celobert. Setanta anys escombrant els racons d’inquietuds fosques i una mirada que es cansa d’esperar.

Una vegada més arriba el Nadal. Les mateixes melodies que omplen els seus pensaments de records esmorteïts pel temps, l’acompanyen pels carrers que abans semblaven alegres i ara són deserts comercials. Anuncis de neó i somriures dissenyats acaronen els passos perduts damunt empedrats sense final. Ja és desembre i els arbres es despullen a la ciutat dels rius i els ponts.

Setanta anys fent llits quan la ràdio s’acomiada de la nit i després un dia molt llarg. Setanta anys intercanviant soledats, creuant promeses amb el primer cafè i una porta que s’acaba tancant. Setanta anys esborrant les taques d’una vida sense prínceps blaus i un conte que encara resta per acabar.

Una vegada més arriba el Nadal. Les mateixes tradicions que sacsegen el seu neguit, l’agafen d’una mà que ara dibuixa arrugues on ahir hi havia suavitat. Pare Noels i Reis Mags la saluden al passar amb somriures entrenats per simular felicitat. Ja és desembre i la lluna surt abans a la ciutat de les flors i les rotondes.

Setanta anys preparant el dinar i una cuina que no rima amb llibertat. Setanta anys com a fidel companya, amagant la dona que volia escapar d’un destí que no va escollir. Setanta anys cosint les ferides d’un ànima sense ales per volar i unes paraules que pocs escoltaran.

Una vegada més arriba el Nadal. A la taula restarà un lloc buit. És la mateixa cadira de fusta ferida de mort pel calendari. Algú proposarà un minut de record que ningú gosarà destorbar. Els brindis s’aturaran un segon quan abans semblaven eternitat. Els nets recitaran els poemes que els fills encara recordaran.

Setanta anys de galets i canalons. Setanta anys de fum, fum, fum i nens acabats de néixer. Setanta anys d’eternes sobretaules i velles històries que tothom sap. Setanta anys que mai tornaran.

Una vegada més arriba el Nadal i la iaia sembla distant. Les mateixes melodies. Les mateixes tradicions. Un lloc buit a la taula. Fill, nets i absències. Setanta Nadals a la ciutat dels rius, els ponts, les flors i les rotondes.

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Setanta Nadals
  1. Oriol López ha dit:

    Setanta anys i un altre cop Nadal…

    Oriol López

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: