Ser fatxa provoca diarrea

Com vaig comentar en un article anterior, sóc una d’aquelles ànimes sense vocació castrense que va fer la mili. Quin any malgastat. Quantes hores dins d’una garita maleint l’Estat i la mare que el va parir. Quantes vegades em vaig trair ajupint el cap davant mediocres amb galons. No continuaré perquè tot això pot acabar en una mena d’harakiri emocional, però he de dir que si alguna cosa em va quedar clara és que, després de Gran Hermano, allistar-se a l’exèrcit constitueix la manera més directa de convertir-se en un pària intel·lectual.

El cas és que, amb tantes hores mortes per endavant, una de les millors possibilitats per no sentir-se segrestat era buscar feina. Una d’aquestes tasques va ser netejar el laboratori fotogràfic que tenia assignat (sí, jo era el fotògraf de la caserna, assenyalat injustament com algú que no fotia brot). Aquella activitat de servei a la pàtria em va permetre descobrir, per exemple, que les cintes de vídeo sotmeses a l’acció de la humitat prolongada eren capaces de crear tota una civilització de floridura verda i pudenta que riu-te del cervell d’un neonazi. No obstant, de totes aquelles troballes dignes del National Geographic, la més sorprenent va ser la d’unes petites fitxes roses. Aquestes contenien la matèria teòrica de les famoses sessions a les què se sotmetia al jovent per part d’uns sergents incapaços de construir oracions subordinades o de conjugar correctament els verbs irregulars. No és necessari dir que vaig agafar prestades unes quantes fitxes perquè encara avui m’asseguren moments d’una hilaritat realment sana. Tot i així, al llegir-les hom se sent atacat per un sentiment de desassossec. La sensació de viure en un país on les coses no han canviat gaire des de que s’impartien aquelles classes magistrals, provoca la necessitat imperiosa d’agafar un avió i exiliar-se prop dels pingüins, on fa fred però no hi ha fatxes al voltant.

Però anem al punt més important d’aquest humil article. Els proposo un joc. Llegiran a continuació diverses frases de les petites fitxes roses de la mili, barrejades amb algunes ventositats orals, suposadament meditades, de qui va ser líder espiritual de la COPE: Federico Jiménez Losantos. Descobriran que no és tan fàcil diferenciar-les. Al final del text podran trobar les solucions. Juguem?

  1. En lo nacional peligra la independencia; en lo económico se aboca a la ruina; en lo moral se desborda la corrupción; en el cotidiano vivir y laboral, el caos.
  2. El socialismo es siniestro, ruinoso y estúpido, pero es muy real. Y esto es socialismo destilado.
  3. Se derrocó a aquel Estado porque no era integrador de hombres en una idea de Patria, supuesto que toleraba el separatismo (Cataluña, Vascongadas).
  4. En Cataluña se vive de facto una dictadura, un régimen despótico que ha incluido el pacto con el terror rojo.
  5. El comunismo es una utopía que despersonaliza y esclaviza al hombre, privándole de sus valores más nobles y de sus ideales más dignos: Dios, Patria, Libertad, Religión, Cultura, etc.
  6. El comunismo hace a la gente más egoísta que ser hijo único.
  7. Todo buen español lleva el corazón vestido de uniforme hasta que deja de latir; en el otro mundo se encarga la Patria de investirnos el uniforme de gala de la inmortalidad.
  8. El gobierno sólo negocia con catalanes, homosexuales y terroristas. A ver cuando negocia con gente normal.
  9. Una concepción tradicionalista y cristiana de la vida se enfrenta a otra, disolvente, universalista de dominio y atea.
  10. Deberíamos hacer un homenaje a Covadonga, la Reconquista, Don Pelayo… Es actualísimo.
  11. Nada tiene de particular que los españoles pronunciemos el nombre del Caudillo, Excelentísimo señor don Francisco Franco Bahamonde, con la admiración, el respeto y el cariño que merece el hombre que ha consagrado su vida toda al servicio de la Patria.
  12. El socialismo es otra forma de colectivismo, como el nacionalismo, pero sin sangre y a veces con boina.

Després d’aquesta mostra d’amor per la Humanitat m’agradaria donar les respostes. És fàcil: les frases imparells estan extretes de les fitxes de la mili i les parells les ha pronunciat Jiménez Losantos en algun moment de diarrea verbal. I és que ser fatxa provoca diarrea. Verbal, però diarrea al cap i a la fi.

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Ser fatxa provoca diarrea
  1. elbixo ha dit:

    És brutal. Una prova fefaent que a la caverna, el ranci ideari roman intacte.

    Sigui com sigui, guanyarem.

    Bixo.

  2. Oriol López ha dit:

    És evident que els anys no han passat per a la caverna mediàtica!

    Oriol López

  3. madebymiki ha dit:

    Aquesta gent m’encanta, sempre em demostren on som i d’on venim. Això és lo bo dels fatxes, la seva incontinència verbal i la seva fatxendaria els delata sempre.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: