L’única bondat del pessimisme

El pessimisme té força desavantatges, segons el Dr. Martin E. P. Seligman:

  • Causa depressió.
  • Indueix a rendir-se quan apareixen les dificultats i els contratemps, fins i tot quan l’èxit és assolible.
  • Provoca malestar, tristesa, manca de voluntat, preocupació, ansietat i angoixa, entre d’altres.
  • Impacta en la salut, minvant-la.

Actuant guiats pel pessimisme arriba el moment en que els perills que ens augurava es fan realitat.
"Water Glass Light Shadow", de Beatrice Murch"Cada 24 hores, diversos cicles prenen cos en el nostre comportament, en la nostra fisiologia i fins i tot en la nostra particular manera d’interpretar el món.
El Dr. Seligman defensa que la depressió té un cicle diari (1), i per a algunes dones, un cicle menstrual també. Habitualment, en despertar-nos, tenim l’ànim deprimit i, a mesura que passen les hores anem incrementant el nostre grau d’optimisme. El punt d’ànim més baix el situa pels volts de les 4 del vespre i es repeteix a les 4 de la matinada. L’optimisme té els pics més alts a mig matí i a primeres hores de la nit; encara que varia lleugerament entre les persones.
És a dir, al llag del dia tenim dos cims d’optimisme, i en aquests moments som capaços de proposar-nos projectes agosarats i veure tan sols el pros de tot allò que ens proposem. I és quan canviem de cicle, quan  impera el pessimisme, quan toquem de peus a terra i avaluem els contres i totes les complicacions que ens comportaria dur-los a terme; aquella caseta a la muntanya estaria bé, però per costejar-la hauríem de treballar tant que no tindríem temps ni per anar-hi a fer un tomb.
Aquests moments de lleu pessimisme ens ajuden a evitar embarcar-nos en empreses que ultrapassen els nostres recursos, a pensar un parell de vegades abans de decidir, a reduir lleugerament la nostra temeritat.
En els moments optimistes, és quan neixen els grans projectes, els somnis i les esperances. L’optimisme distorsiona la realitat i la fa més abellidora i més amable per acollir els nostres somnis. Sense aquests cicles d’optimisme no seríem capaços de superar cap dificultat, tot ens faria recular i desistir. Les fites que hem assolit no ens haguéssim atrevit a realitzar-les i encara dormirien al fons  d’un calaix, oblidades.
És precisament la tensió dinàmica entre optimisme i pessimisme el motor del progrés de la humanitat; el pas de l’optimisme al pessimisme ens permet alternar entre l’agosarament que ens representa l’aventurar-nos i la cautela per estalviar-nos els riscos, i ha estat aquesta fluctuació permanent, diària, la que ens ha permès aconseguir tantes i tantes coses.
Cadascú aprenem a gestionar les propostes agosarades que ens fa el nostre tarannà optimista en el seu moment més àlgid amb les cauteles i les prevencions que ens recomana la nostra vessant pessimista.
L’optimisme ens empeny a aventurar-nos, el pessimisme a pensar-nos-ho dues vegades abans d’emprendre l’acció.
Aquesta és l’única bondat del pessimisme, reforçar el nostre sentit de realitat i permetre’ns actuar havent considerat els contres dels projectes concebuts en moments d’optimisme.

Per compartir-lo, utilitza aquest enllaç: http://wp.me/p144V1-Im

Sophia Blasco Castell

Referències:
Martin E.P. Seligman,  “Aprenda optimismo“, RBA 2007
Ritmes ultradiaris en el curs diürn del funcionament cerebral
Ritmos biológicos I

Nota
Aserinsky i Kleitman van adonar-se’n  de l’alternança, cada 90 minuts aproximadament, de dues fases fisiològicament diferenciades durant el son, la fase REM i la fase No REM. Kleitman defensà que aquesta alternança era l’expressió nocturna d’un Cicle Bàsic d’Activitat-Repòs, BRAC (Basic Rest-Activity Cycle) que tenia lloc al llarg de les 24 hores del dia. L’existència d’aquest ritmes, o cicles, és observable en el  comportament i en l’activitat fisiològica: en la freqüència cardíaca, en la freqüència respiratòria,  en l’activitat motora global, en indicadors d’activitat cerebral, en mesures de rendiment, en l’EEG i en mesures de somnolència.

Compartir és estimar, de Jose Mondo

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “L’única bondat del pessimisme
  1. Oriol López ha dit:

    Bona aportació, els cicles diaris de l’optimisme i el pessimisme i la seva funció.

  2. Tomàs ha dit:

    De vegades penso que sobre alguns temes més ens valdria no saber-ne tant.
    En el cas que aquestes teories fossin comprovables i extrapolables a tothom i en tots els casos, demanaria baixar-me d’aquest món. No m’agradaria viure en un món tant predictible.
    Us imagineu les reunions “pro” preparades per a determinades hores, les reunions per perseguir altres resultats a una altra hora per agafar a algun membre en un moment baix, a tal o qual hora.
    Dona segons quina notícia es programaria en el temps en funció de l’impacte que volguéssim aconseguir en el receptor .

  3. Julian ha dit:

    Reblogged this on Para mis amigos… Blog and commented:
    Las bondades del pesimismo, excelente post ! yo diría que con algo de inspiración zen, donde se nos muestra lo positivo que puede tener algo negativo.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: