L’ocell i el “pájaro”

Us heu preguntat mai per què si el català i el castellà venen ambdós del llatí, en català diem ocell i en castellà es diu “pájaro”; o per què en català diem menjar i en castellà es diu “comer”?

El llatí tenia unes variants dialectals que ens expliquen sovint que en unes llengües romàniques aparegui un mot i en unes altres en trobem un altre de sinònim, tots dos provinents de dues paraules llatines.
[…]
Vegem-ne un parell d’exemples:
a) El mot llatí “edere” (menjar) fou substituït en llatí vulgar per “comedere” (menjar-ho tot), i “manducare” (devorar mastegant). De “comedere” deriven el castellà i portuguès “comer”, mentre que de “manducare” deriven el català menjar, el francès “manger”, el sard “mandicare”, l’occ. “manjar”, etc.;
b) el mot llatí “aucellus” (ocell) és el diminutiu de “auis” (au) i el pare del mot català ocell, mentre que en castellà, de l’ocell, en diuen “pájaro”, mot que ve del llatí “passeru” (que en realitat en llatí clàssic servia per anomenar el pardal i també l’estruç, i que en llatí vulgar tardà prengué el valor general que tenen els mots castellà “pájaro” i romanès “pásare”), però de “passeru” ve també el nom català d’una mena d’ocell: el passerell.

Les respostes a les preguntes plantejades corresponen a uns fragments extrets del llibre Síntesi d’història de la llengua catalana (1981) de Carles Duarte i M. Àngels Massip.

Oriol López

Quant a Oriol López

M'agrada llegir i el món de la tecnologia