Al Japó dir NO és un autèntic tràngol. Si hi ha una cosa que en aquesta cultura es defuig és la confrontació directa. El poder de la vergonya social té al Japó una dimensió desconeguda per als occidentals.
És una cultura, on la cortesia, el protocol i l’educació deixen poc marge a aquestes emocions.
Aquesta manera de pensar ha propiciat l’aparició d’aquestes empreses, les Wakaresaseya, a les quals se les pot contractar per trencar una relació sentimental, aconseguir que un empleat cometi algun acte reprovable o proporcionar unes condicions favorables en la preparació d’un negoci.
Al Japó encara està mal vist que una dona trenqui una relació. Moltes dones es dirigeixen a contractar els serveis d’aquestes empreses per a que una model o una actriu sedueixi als seus marits o parelles i així tenir la base per a un divorci.
Els pares poden contractar aquests serveis per separar l’amant que considerin inadequat d’un fill o d’una filla.
Sembla que aquestes empreses comencen a trobar mercat als EEUU i a Alemanya.
Una d’aquestes empreses, Global Nation Corporation (GNC), té 50 empleats de plantilla i 100 empleats a temps parcial. Hi treballen, models, actors i actrius, estudiants, mestresses de casa…, cobrint un ampli ventall de personatges per poder ser utilitzats segons les conveniències de cada cas.
Una situació tipus seria: una dona es vol divorciar del seu marit i contracta un d’aquests serveis.
L’empresa es posa en marxa, de tal manera que un dia qualsevol, d’una manera que sembla fortuïta es procura que el marit conegui una dona, una Wakaresaseya. Dies més tard, una nova trobada “casual”, propicia que la dona inviti l’home a prendre una copa, i per fer-ho més natural li diu que ha quedat amb uns amics, que s’hi afegeixi. Al club on la dona el porta, l’esperen un grup d’amics i d’amigues (tots treballadors de l’empresa). Un cop seduït, acaben en un hotel on la dona s’encarregarà d’aconseguir fotos i restes amb l’ADN del marit.
Una primera consulta en una d’aquestes empreses té un cost d’uns 80 Euros. Un servei d’uns 3 mesos de durada pot costar uns 12.000 Euros. Malgrat els preus, cal pensar en els beneficis d’un divorci en el qual una de les parts pugui aportar proves d’infidelitat o de la comissió d’un acte reprovable socialment.
Osamu Tomiya, el director de GNC, té un lema: venem felicitat als nostres clients fent realitat els seus desitjos.
Malgrat la distància entre la nostra cultura i la del Japó, a nosaltres sens fa fàcil o difícil de pensar en un servei d’aquestes característiques?
Ara que ja ho sabeu, vigileu!!!
Tomàs Ramos
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Tomàs, has de vigilar molt on deixes les teves “restes orgàniques”, que desprès tot se sap!.
Genial això dels waka-wakaresaseya!
Ja he vist que has versionat el meu post en pla Shakira!!!
Pel que fa a les restes orgàniques, els passats nadals em vaig demanar com a regal una d’aquelles làmpades i el luminol que fan servir els del CSI. Porta feina però…
Nosaltres tampoc anem massa bé amb reconeixement de les pròpies emocions i en gestió emocional, com a prova tenim l’increment de l’ansietat, la depressió i les anomenades malalties psicosomàtiques; per sort dir no amb elegància és ben percebut en la nostra cultura.
Entendre la nostra dimensió emocional com un aliat incondicional ens faria molt de bé.
Com bé dius, i segur que d’això en saps força, no sabem conviure amb normalitat amb les nostres emocions.
La gestió emocional és una matèria que no s’estudia sovint fins que a un el suspenen.
No tothom sap, ni està preparat per dir No, tampoc a la nostra cultura. Hi ha qui ho porta millor, però hi ha un gran conjunt de persones per a les quals fer front a una situació de la qual s’ha de sortir dient que No, significa un tràngol.
Com dius, s’ha d’aprendre a dir amb No amb elegància i amb la mateixa naturalitat amb la qual diem que Si, o Potser.
Sempre he desconfiat de les trobades ‘casuals’, però, a partir d’ara, aniré amb molt més de compte.
Bé, si et trobes en alguna situació d’aquelles que dius “increïble, això no em pot estar passant en a mi” (per bo, per impensable), potser que preguntis, de la manera més subtil possible, a qui t’has trobat de manera casual que opina dels costums japonesos.
Bona recomanació, ho faré.
Bé, però que aquesta prudència no et porti a desaprofitar aquelles situacions que malgrat semblin casuals o siguin de veritat i que vinguin propiciades per la teva natural capacitat de seducció.
Gràcies, Tomàs, ho tindré en compte.