Els paranys BG-Sentinel 2 són àmpliament utilitzats a Europa en programes de vigilància de mosquits, particularment d’espècies invasores com Aedes aegypti i Aedes albopictus. Aquesta vigilància és fonamental en la detecció primerenca, en l’estimació de risc i en l’optimització d’estratègies de control. El grup de recerca d’Antonios Michaelakis, del Laboratori d’Insectes i Paràsits d’Importància Mèdica, de l’Institut Fitopatològic Benaki de Kifisia, ha avaluat de quina manera aquests paranys són efectius en la vigilància de mosquits vectorials a la República de Xipre. En un article publicat a la revista Parasite, amb Giorgos Balatsos com a primer autor, avaluen l’atractiu de paranys BG-Sentinel a Larnaca i Nicòsia. En un disseny de camp de quadrats llatins investiguen l’ús com a esquer de BG-Lure i/o de neu carbònica. En els experiments aconseguiren capturar 1649 mosquits. A Larnaca, la densitat d’Ae. aegypti és baixa. La captura de mascle és baixa, i no canvia per l’esquer utilitzat. En canvi, la captura de femelles augmenta significativament amb l’esquer combinat de BG-Lure i neu carbònica. A Nicòsia hi ha abundància d’Ae. albopictus, amb taxes de captura diferents segons el sexe: la captura de mascles es redueix amb l’ús de neu carbònica com a esquer, i en menor mesura combinat amb BG-Lure; la captura de femelles no es veu afectada pel tipus d’esquer. En el cas de Culex pipiens l’ús de neu carbònica com a esquer augmenta la taxa de captura de femelles. Així doncs, els esquers tenen una eficàcia molt variable segons l’espècie i el sexe. Per això, Balatsos et al. remarquen la importància de fer validacions locals dels protocols de vigilància.
Els paranys BG-Sentinel 2 de Biogents són utilitzats en l’avaluació de les poblacions de mosquits i altres insectes
Els mosquits com a espècies invasives
Un seguit d’espècies del gènere Aedes són considerades en la Conca Mediterrània com a espècies invasores. Això vol dir que aquests mosquits s’han expandits o expandeixen a àrees geogràfiques noves, amb el consegüent impacte en la salut pública pel rol d’aquestes espècies en la transmissió d’arbovirus com els causants de dengue, chikingunya, zika o febre groga. La literatura utilitza l’acrònim AIM, Aedes invasive mosquito, per referir-se a la introducció a Europa d’aquestes espècies de mosquits, principalment arran del comerç i del turisme globals.
De les espècies AIM tan sols quatre s’han establert a Europa: Aedes japonicus (Theobald, 1901), Aedes koreicus (Edwards, 1917), Aedes albopictus (Skuse, 1894) i Aedes aegypti (Linnaeus, 1762). D’altres s’hi han introduït de forma esporàdica. Les quatre espècies esmentades tenen un alt potencial invasiu gràcies a una adaptabilitat ecològica: poden produir ous en diapausa resistents a la sequera que, en el cas d’Ae. aegypti, pode persistir e estat de quiescència.
Les vies d’introducció a escala global són el transport passiu en càrregues marítimes (com ara càrregues de pneumàtics, de plantes ornamentals) i en avions. A escala nacional i regional, domina el transport per terra (vehicles, trens).
El juliol del 2024, Ae. albopictus fou declarat espècie establerta a la República de Xipre. Des del 2019 hom vigilava una possible introducció, que fou detectada per primera vegada l’octubre del 2022 a la zona del port de Limassol.
El cas d’Aedes aegypti és històricament peculiar. Des de final del segle XVIII a mitjan del segle XX era àmpliament distribuït a l’Europa meridional. En el 1959 semblava extirpat a Xipre.. A Xipre, s’ha reestablert en els darrers anys. En el novembre del 2021 fou registrat al districte de Larnaca.
L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (IAEA) ha treballat amb les autoritats de la República de Xipre en un pla de contingència que, des d’abril del 2023, cercà l’erradicació d’Ae. aegypti del districte de Larnaca. Entre els elements del pla hi ha un sistema nacional de vigilància, un programa de control amb biocides, una campanya porta-a-porta, i un programa de control amb la tècnica de l’insecte estèril (SIT).
L’empresa Biogents, de Regensburg, produeix les trampes BG-Sentinel. Aquestes trampes es poden complementar amb esquers com ara la neu carbònica (CO2 en estat sòlid) o BG-Lure (que fabrica la mateixa empresa).
En un sistema de vigilància de mosquits vectorials podríem pensar que tot hauria d’anar encarat amb la captura representativa de femelles reproductives, ja que són elles les que piquen humans i bestiar per cobrir amb la sang ingerida la posta. Ara bé, en un programa de control SIT és vital disposar de dades sobre la població masculina de mosquits, en especial sobre la supervivència i distribució dels mascles estèrils introduïts.
Experiments en entorns urbans a Nicòsia i Larnaca
Els estudis de camp de Balatsos et al. foren duts a terme entre el 20 d’octubre i el 14 de novembre del 2024 a les ciutats de Nicòsia i Larnaca. Aquestes dates foren seleccionades perquè coincideixen amb el període d’alta densitat d’Ae. aegypti a Larnaca, i amb el sorgiment secundari de la tardor avançada d’Ae. albopictus a Nicòsia. Certament, els mosquits fan un pic primari a l’estiu (en les setmanes de la canícula), però les pluges de tardor, quan encara no ha arribat el fred, són una època força propícia.
Nicòsia es troba a una altura de 160 metres sobre el nivell de la mar. Hi ha una clima mediterrani semi-àrid, amb estius calorosos i eixuts, i amb hiverns suaus. L’àrea mostrejada són zones urbanes residencials marcades per jardins regats i per contenidors d’aigua domèstica.
Larnaca és una ciutat litoral, amb un clima mediterrani d’estiu calorós, amb una humitat relativa alta durant l’estació càlida, i hiverns suaus. Les zones mostrejades són zones residencials de la perifèria (semiurbanes o suburbanes), amb una densitat de població humana baixa.
Tant a Nicòsia com a Larnaca se seleccionaren dos punts d’estudi amb condicions ambientals semblants. Cadascú incloïa quatre estacions de mostreig amb paranys BG-Sentinel 2.
En cada punt de mostreig es desplegaren quatre configuracions de parany en el sentit de les agulles del rellotge. Cada parany era separat per un mínim de 90 metres. Els paranys foren situats en jardins de residents que havien donat el seu permís.
L’ús de neu carbònica com a esquer consistia en carregar dins del parany una bossa refrigerada amb 4 kg de pellets de neu carbònica. Amb això hi havia una aportació suficient de CO2 sublimat durant 24 hores.
Cada 24 hores es feia una rotació dels tractament d’esquers. Com que el període d’estudi era de quatre setmanes, hi ha 16 observacions per cada configuració i posició.
Després de les 24 hores, es retiraven les xarxes dels paranys, que eren guardades a −20 °C per acabar de matar els mosquits atrapats.
Un total de 1649 mosquits capturats
En total, Balatsos et al. capturaren 1649 mosquits.
A Nicòsia, foren capturats 702 mosquits de Culex pipiens i 421 d’Ae. albopictus. A Larnaca foren capturats 349 mosquits de Culex pipiens i 133 d’Ae. aegypti. També va haver-hi captures de Cx. theileri, Cx. perexiguus, Culiseta longiareolata Aedes caspius.
La captura d’Aedes aegypti a Larnaca
La taxa de captura de mascles d’Ae. aegypti és baixa, i no varia amb l’esquer utilitzat.
La taxa de captura de femelles és molt superior. L’esquer més efectiu és la combinació de neu carbònica i BG-Lure.
La captura d’Aedes albopictus a Nicòsia
La taxa de captura d’Ae. albopictus és alta. En el cas dels mascles, l’ús de CO2 com a esquer redueix la taxa de captura: aquest efecte es manté, tot i que disminuït quan se’l combina amb BG-Lure.
En el cas de les femelles, la taxa de captura no varia segons el tractament d’esquer utilitzat.
La captura de Culex pipiens
Els mascles de Culex pipiens tenen un taxa de captura superior en els paranys que empraven BG-Lure com a esquer. Aquest efecte desapareix si es combina BG-Lure amb neu carbònica.
La taxa de captura de femelles de Culex pipiens augmenta quan s’empra CO2 com a esquer. La combinació amb BG-Lure no té, però, efecte.
Qüestions pendents
La recerca de Balatsos et al. mostra que encara cal trobar un esquer que augmenti la taxa de captura de mascles d’Ae. aegypti. No n’hi ha prou amb la combinació de neu carbònica i BG-Lure que sí funciona amb les femelles de l’espècie.
De forma semblant, el comportament dels mascles d’Ae. albopictus davant dels paranys és complex. Sense una estratègia de vigilància adient, resultaria difícil fer una estimació de la ratio estèril-salvatge en el context de la SIT.
L’eficàcia d’esquers en paranys varia segons l’espècie i el sexe, i pot fer-ho, a més, segons les condicions ambientals. En condicions de baixa densitat de població de mosquits, la probabilitat de detecció a través de paranys pot ésser limitada.
Lligams:
– Evaluating BG-Sentinel trap setting as an effective surveillance tool for mosquito vectors in the Republic of Cyprus. Georgios Balatsos, Vasileios Karras, Marco Neira, Renaud Lancelot, Christiana Antoniou, Avgoustinos S. Stephanou, Yiannis Pigkeridis, Kyriakos Papazacharia, Giorgos Papazacharia, Marios Violaris, Maria Sakellariou Sofianou, Marina Bisia, Jeremy Bouyer, Antonios Michaelakis. Parasite 33: 31 (2026).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: