Programari privatiu o propietari

El programari privatiu (o propietari) és el paradigma de programari oposat al del programari lliure.

El programari propietari exigeix, per a un ús d’acord a la legalitat, el pagament d’una llicència d’ús.

El fet de pagar-la no transfereix la propietat del programari, que continua a mans del proveïdor.

La llicència d’ús és tan sols això, permet a qui i en les condicions especificades en el contracte de llicència la instal·lació i execució del mateix.

Exemples molt estesos del programari propietari són el sistema operatiu Windows i el paquet ofimàtic Microsoft Office. Les alternatives lliures més populars són el sistema operatiu GNU/Linux i el paquet ofimàtic LibreOffice.

Existeix la idea errònia que en adquirir-ne la llicència la propietat del programari es transfereix a qui l’adquireix. En realitat, però, la propietat continua en mans del proveïdor i la llicència només autoritza sota certes condicions a uns determinats usos especificats en el propi contracte de llicència.

Per exemple, habitualment no es permet l’accés al codi font del programari ni a estudiar-lo, modificar-lo, ni redistribuir-lo.

De vegades s’ofereixen diferents modalitats de contracte de llicència.

Per exemple, Microsoft ofereix la seva llicència de Windows OEM als fabricants de maquinari per a que puguin incloure el seu sistema operatiu a un preu especialment reduït. Existeix la creença entre alguns usuaris que si adquireixen aquesta llicència orientada només als fabricants de maquinari ja poden instal·lar-se i usar legalment Windows, la qual cosa no és certa perquè ells no són fabricants de maquinari i, per tant, ja estan incomplint aquesta condició del contracte de llicència que han adquirit.

Et recomano que optis per distribucions de programari lliure i gratuït, com Ubuntu.

Oriol López