Publicitat subliminal

La Llei General de Publicitat considera il·lícita al nostre país la publicitat subliminal. Aquest text defineix la publicitat subliminal com “la que mediante técnicas de producción de estímulos de intensidades fronterizas con los umbrales de los sentidos o análogas, pueda actuar sobre el público destinatario sin ser conscientemente percibida”. Tradueixo aquesta definició de manual per si no han entès res. Ho veus, però no ho veus i acabes preguntant a qui tens al costat: veus el mateix que jo o he de demanar hora al psicòleg perquè als quaranta començo a tenir demència senil?

I és que els publicistes se les saben totes. Donin una ullada al seu voltant i descobriran desenes de productes sense una utilitat aparent, però que han comprat perquè han estat objectes de les tècniques publicitàries més diverses. Del gat que mou la poteta com si fos Franco cantant el Cara al Sol i que van adquirir en un basar xinés millor no parlar.

A continuació ofereixo uns exemples de publicitat subliminal. No demanin hora al psicòleg ja que, efectivament, tots veiem el mateix. Perquè… oi que veuen un anunci de ketchup i un frankfurt? Si els recorda a les pel·lícules que emet Canal + els divendres a la nit, tenen un problema. Per cert, algú sap el telèfon d’algun psicòleg especialitzat en blocaires amb demència senil?

Però una cosa és plantejar fel·lacions ketchuperes i una altra cosa és fer anuncis que juguin amb l’inconscient col·lectiu d’una manera tan barroera. Tres mil morts mereixen un respecte.

També em jugo unes gambes a que, la propera vegada que beguin una Coca Cola, buscaran entre els glaçons la possibilitat d’una fantasia eròtica feta realitat. Si algun cop veuen això, si us plau, pengin la foto al Facebook i organitzin un grup que es digui: señoras que ven cosas raras en los cubitos de hielo y dicen oy, oy, oy.

El creatiu del següent anunci segur que estava de festa quan va imaginar aquesta proposta publicitària. No puc sinó imaginar-me’l a Luz de Gas, amb el Laporta al costat, i cridant: mira, tio, al loro, què veus aquí? La nòvia del Guti… juas, juas, juas, – respondria el Jan petit quan balla… balla, balla, balla -.

I acabo amb un missatge subliminal que es va emetre a Tele 5 durant unes semifinals de Copa del Rei entre Barça i València. No sé si l’escut tunejat de l’equip de Mestalla ho va dissenyar el senyor Camps, però li va quedar una feina molt subtil.

Proposo un canvi en el logotip del PP. Tenint en compte l’oposició que practica a gairebé totes les institucions seria més adient fer servir un voltor. Tot i així, un rat penat provoca la mateixa sensació de fàstic. Al menys a mi. No acceptaria a un rat penat com a mascota domèstica. De Rajoy no estic tan segur.

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Altres
7 comments on “Publicitat subliminal
  1. Tomàs ha dit:

    M’ha semblat molt bo i molt divertit.

    Evidentment que té la part seriosa de la manipulació a la que intenten sotmetre’ns a totes hores i de totes les maneres possible.

    Alguns dels que ens mostres sembla increïble que hagin pogut sortir en algun canal de comunicació. És inaudit.

  2. Oriol López ha dit:

    Amb aquestes tècniques tan agressives, per poc que badem, som a les seves mans…

  3. Antoni Alcázar ha dit:

    Mira-t’ho així: entre rats penats i segons qui, jo no posaria la mà al foc. M’agrada molt la imatge següent, famosa aquest estiu darrer, que no té res de subliminal, crec, però fa riure (o no): http://blogdeltoni.alcalleop.cat/wp-content/uploads/2010/11/149530_1695683432671_1255406076_1869782_4880711_n.jpg

  4. Maria Boix ha dit:

    Com es passen! No sé si són els publicistes o la gent en general, quina fixació amb el sexe! T’animo a fer l’altre post. Res de psicòlegs, encara perdries el do que tens per explicar les coses…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: