Ens van prohibir la paraula

Ens van prohibir la paraula,
Ni tan sols podíem dir:
-Bon dia tingui!
I amb les paraules van seguir els llibres
i fins ben grans
no vam poder
tornar a llegir com cal
Se’ns va prohibir
Cridar la mare,
dir pa, dir son, dir fam
i tantes altres paraules usades cada dia
locucions que en un altre idioma
no et sembla que vulguin dir el mateix,
sempre et fan estrany i et sonen a traducció
d’allò que normalment diem a casa,
perquè les paraules quan s’han mamat d’un pit
ja no són un simple mot
sinó un fet, una carícia,
una mirada o un bes
i en lligar-nos la llengua
va ser com si ens lliguessin de mans
però en silenci
vam continuar escrivint
i de la paraula escrita en van néixer nous llibres
rebrots d’aquells que no van poder matar
perquè prohibir és com arranar la bardissa:
les paraules es revolten i creixen més tendres
i enramen brancatges nous de paraules fortament arrelades.

(Ricard Creus)

Poema 30 del llibre 36 poemes a partir del 36 de Ricard Creus.
Aquest llibre és una profunda reflexió sobre la guerra civil, sobre tot el que va passar i tot vist des de la percepció de un nen petit, tal com era ell.
Aquest poema és un crit solemne a la llibertat d’expressió.
Ricard Creus com altres poetes que van viure la dictadura, varen escriure en silenci, per a que avui puguem gaudir de la nostra llengua.

Teresa Seguí

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Ens van prohibir la paraula
  1. Oriol López ha dit:

    Ens van prohibir la paraula i ens la continuen prohibint de moltes maneres. Encara no hem assolit la normalitat en la nostra llengua en el retolat dels productes, en la premsa, en la producció editorial, en el cinema, en l’administració de justícia, ni en molts d’altres àmbits en els quals les lleis continuen potenciant el castellà i discriminant sistemàticament el català.

  2. Tomàs ha dit:

    Acabo de deixar un comentari en un bloc d’una noia brasilenya en el qual explica com de discrimades estan unes 80 llengües indígenes des de que es va imposar el Portuguès com a llengua oficial.

    En aquí, a casa nostra, encara ens manca molt de camí per recórrer i és que de vegades ens ho posen difícil, però nosaltres també (potser), hauríem de fer una mica
    més, penso que moltes vegades som massa conformistes amb el que passa.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: