Dionisio Ridruejo (1912-1975), que durant la guerra civil espanyola fou, a la zona franquista, “Director General de Propaganda” i “Consejero Nacional de F.E.T. y de las J.O.N.S.”, reconeixia en el seu llibre “Escrito en España”, publicat a Buenos Aires el 1964, que l’estat franquista va boicotejar sistemàticament les iniciatives industrials catalanes:
“En el orden económico se hizo todo lo posible por beneficiar al resto de España con la extensión de la industrialización, pero se procuró extremar el criterio en sentido negativo, a disfavor de las regiones culpables, para darles a entender que se las castigaba frenando su ya notable desarrollo. He tenido noticia de innumerables expedientes de iniciativa catalana y capital catalán para la instalación de industrias nuevas, resueltas con la fórmula de autorizadas para fuera de Cataluña”
Font: Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco (1a part), de Josep Benet (1920-2008).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Les postguerres són odioses i si el que ha guanyat no té un tarannà democràtic el resultat pot esdevenir esfereïdor.
Aquest país a disfressat la transició amb tota mena de vestidets per a que la mona es converteixi en una top model. El resultat és que el gruix de la societat s’ha quedat a les fosques de les coses que varen passar duran els llargs i durs anys de després de la guerra.
Quantes d’aquestes coses se saben? Quantes s’estudien?
La Transició va servir per aixecar la catifa i amagar-hi tot el que feia pudor. Fins i tot passats més de 60 anys hi ha a qui no li deixen buscar la seva família enterrada en qualsevol camp o cuneta.
Diuen que no s’ha de remoure el passat. Jo els diria que amb el seu passat que fotin el que vulguin però que jo vull tenir dret sobre el meu passat.
Aquest país no va fer una Catarsi i es nota, fa olor a naftalina!
Ja tens raó, ja, una mica d’olor a naftalina i a ranci.