Gràcies, Raül

Aquest és en Raül Agné, tècnic del Girona Futbol Club, durant els 23 segons de roda de premsa que va oferir dissabte, tot just després de la victòria del seu equip a Osca per 0-1.

[Youtube, 23 segons]

Sí. És el de sempre. Allò que tant molesta a les Espanyes: parlar català quan ells creuen que no toca. Pot anar-hi un entrenador anglès i contestar en la llengua de Shakespeare, o un de portuguès que ho faci en la d’en Saramago; però un de català, abans de poder-ho fer en la d’en Verdaguer, ha d’estar obligat a fer-ho en la de Góngora. Perquè sí, perquè ells ho diuen. I a sobre, es permeten d’esgrimir l’eterna farsa del respecte per la resta. Grotesc.

Ho va haver d’explicar una vegada en Pep Guardiola a Kíev: “Som un país amb llengua pròpia i quan sortim, els qui la parlem, la fem servir. Res més”. Allà el van entendre. I el van aplaudir. Però era en Guardiola i era Europa. A Osca, Espanya, són capaços d’assetjar matusserament el míster d’un equip de segona divisió per haver gosat parlar en catalufo. I es quedaren amb un pam de nas.

Raül, gràcies. Tens la meva admiració.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Altres
8 comments on “Gràcies, Raül
  1. Álex Ribes ha dit:

    Discrepo parcialment. La part més primitiva del nostre cervell està preparada per l’atac o per la fugida. És l’animal que portem a dins. Però hi ha una tercera via que és l’assertivitat. Sense estridències i amb tota la raó del món (perquè és evident que la té) hauria d’haver continuat parlant en català i a qui no li agradi “dos piedras”. Donar per finalitzada una roda de premsa abans d’hora sembla més una rebequeria que l’exercici racional del dret a parlar en català. Tot i així, té les meves simpaties.

    • Sophia Blasco ha dit:

      Estic d’acord amb tu, però probablement estava esgotat i li restaven pocs recursos per filigranes.

      • elbixo ha dit:

        Doncs jo opino que fa el correcte. Si hagués continuat parlant en català no hagués fet altra cosa que mostrar la seva submissió. Si ens hi fixem, quan comença a emprenyar-se i pregunta què passaria si parlés en anglès, acaben dient-li que “da igual”, que continuï. Li donen la raó com si fos un ximple, un boig. Aixecar-se i cardar el camp era el millor que podia haver fet.

        • Álex Ribes ha dit:

          elbixo: vull disculpar-me pel to dels meus comentaris d’avui. Evidentment, no ha estat el meu millor dia. En tot cas, t’envio una abraçada 2.0.
          Atentament, un addicte al bon “rotllo”.

          • elbixo ha dit:

            Disculpes acceptades. Accepta també les meves per no haver sabut callar ni ser més cortès quan la cosa ha començat a anar de mal borràs.

            Una abraçada.

  2. Tomàs ha dit:

    Quan vaig sentir la notícia vaig pensar “altra vegada”, quan acabarà tot això. M’ho pregunto per què una part del meu cervell pensa que això s’arreglarà, però quan torno a prendre consciència plena me n’adono que no, no ens enganyem això no té arreglo possible.
    No hi ha arreglo. Tampoc passa res, és així i contra més aviat ens en adonem tots, millor.
    En el seu cas jo no sé que hauria fet la veritat. He llegit els comentaris i crec que tots teniu part de raó. Jo m’hi hauria de trobar per saber com reaccionaria.
    Ara bé, això no canviarà, hi ha massa milions de persones a Espanya que pensen així. O sigui que millor anem fent el nostre camí perquè de catifes vermelles ben poques que ens en posaran.

  3. Oriol López ha dit:

    A mi em sembla correcta l’actuació de Raül, potser un altre hagués resolt la situació d’una altra manera, però el que no es pot fer és deixar que ens posin la bota al coll contínuament. Si fóssim un estat independent això no passaria, no els quedaria altra remei que respectar-nos i segur que ens entendríem millor que no pas ara.

  4. Subscric tot el que dius en aquesta publicació. Tot.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: