Hello Kitty pateix d’insomni

Ha sortit publicada una notícia a El Periódico (21-2-11) que m’ha deixat esmaperdut, corprès i tots els sinònims que trobin de sorprès. El titular assegura que prop d’un milió de persones a Espanya veuen la televisió de 2 a 6 del matí, de les quals 128.000 són a Catalunya. Si descomptem als vigilants de pàrquings i benzineres, als serveis d’urgència i a Florentino Pérez, que no dorm gaire bé darrerament, sembla una xifra escandalosa.

A més a més, segons l’estudi, efectuat per Barlovento, 16.000 persones es dediquen a veure com dormen els concursants de Gran Hermano. Poca broma, això és quasi tot el Palau Sant Jordi. S’imaginen tot un Palau Sant Jordi mirant una pantalla on l’únic que es veu és a un concursant de GH sota un edredó? No parlo de que estigui fent edredoning. Llavors seria més comprensible.

Un munt de pensaments acudeixen en massa al meu castigat cervell. El primer és aquell que em permet imaginar-me el Twitter d’una d’aquestes persones. Seria més o menys així:

@insomnefriky: quin pijama més maco. 1:00

@insomnefriky: tanca els ulls. 01:15

@insomnefriky: es gira a la dreta. 01:20

@insomnefriky: es gira a l’esquerra. 01:28

@insomnefriky: està a la fase REM. 03:00

@insomnefriky: comença a roncar. 03:30

@insomnefriky: es tira un pet. 03:40

Si quan dic que la de psiquiatra és la professió amb més de futur crec que no erro el tret.

Andy Warhol va rodar el film Sleep al 1963. En ell es pot veure al seu amic John Giorno dormint durant cinc hores i vint minuts. De les nou persones que van “gaudir” de l’estrena, dues es van marxar durant la primera hora. M’imagino que les set restants van sucumbir a la dolça abraçada de Morfeo . Tot i així, crec que els únics moments de dignitat de GH els aconsegueix durant aquestes hores. No hi ha crits, ni baralles, ni joves descontrolats emocionalment, ni madures descontrolades emocionalment com la Mercedes Milà. El veig guanyant el premi Ondas.

Però , més enllà d’aquesta informació, hi ha una dada molt més preocupant. Segons el mateix estudi més de 17.000 nens de 4 a 12 anys són davant el televisor a la matinada. No sóc psicopedagog però em sembla una xifra indignant. On són els pares? Per què creiem que els nens han de tenir un televisor a la seva habitació? I, sobretot, què fa la Hello Kitty a les tres de la matinada repartint bonhomia a tort i a dret. Suposo que deu patir d’insomni. La seva cara tan blanqueta pot ser un símptoma.

Realment, no sóc capaç d’endevinar qui és el culpable d’això. Potser ho som tots. No crec que hi hagi tants nens amb jet lag, ni tampoc m’imagino que els trastorns del son siguin tan importants durant la infància, ni que 17.000 nens tornin de festa de matinada i es relaxin mirant Lazy Town abans d’anar dormir. Potser alguns pares confonen la casa de les boles amb l’hora en la què els pubs ofereixen begudes més econòmiques. Senyors pares que van de moderns: no és el mateix el Happy Park que la Happy hour! I facin el favor de vendre el televisor que els seus fills tenen a l’habitació i comprin més contes!

Àlex Ribes

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
5 comments on “Hello Kitty pateix d’insomni
  1. Oriol López ha dit:

    Si aquestes xifres són fiables, certament, és preocupant.

  2. Carme ha dit:

    Jejeje. Es un bon comentari, i dono per fet que les dades són correctes. Es molt preocupant, si.
    Els meus dormen a aquestes hores, i ven asseguro que tenen corda per donar i vendre, però també es veritat que es passen el día al cole + esports i acaben la tarda jugant i jugant, així que després del l’aigua ja no hi toquen de peus, tan sols els hi queda una estoneta de dibuixos i poc més.
    Encara que espanti la cosa, el cert es que la culpa de tot es nostra, aquesta moda de ser pares moderns, d’un estil de vida hipy i descontrolat, que porta als nostres fills a viure segons nosaltres.
    Si em disculpeu m’agradaría donar un consell. Al post feia referencia que cambiar la tele per un bon munt de llibres sería lo millor, peró que tinguin present que els llibres estan per llegir, i no hi ha cosa mes agradable que llegir-los amb els nens.

    M’agrada el vostre blog, felicitats. (Disculpeu toooootes les meves faltes d’ortografía pero feia molt que no practicava…) Salutacions.

    • Álex Ribes ha dit:

      Moltes gràcies pel teu comentari. Estic d’acord amb tu al cent per cent. Compartir una estona per llegir contes als fills constitueix una de les millors experiències que tenim a l’abast els pares.

  3. Maria Boix ha dit:

    Molts pares d’avui dia s’ho munten perquè els nens no emprenyin i, segons ells, la tele és un bon cangur (que consti que no hi estic d’acord). També t’he de dir que els llibres són perillosos, jo llegia amb llanterna i, quan sentia soroll, l’apagava. Els meus nebots també llegeixen de matinada, patim d’insomni i deu ser genètic. No crec que tants nens siguin insomnes, és més deixadesa dels pares, volen tenir fills, però que creixin sense emprenyar.

    • Àlex Ribes ha dit:

      Evidentment, estic d’acord amb tu. S’ha de respectar el temps de descans i tots necessitem dormir les hores que ens pertoquen. No es tracta de prohibir la TV. Tot és una qüestió de temps i espai.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: