El muntatge cinematogràfic

L’ofici de muntador.-

Tots som capaços de fer una llista amb el nom de deu directors/ores i de deu actors o actrius. Però, seriem capaços de nombrar a deu directors artístics, a deu directors de fotografia o a deu muntadors?  I és que l’ofici de muntador pertany a una llarga llista de professions cinematogràfiques que es desenvolupen en un anonimat que, a simple vista, no sembla gaire just. Sempre s’ha dit que qualsevol projecte audiovisual es porta a terme en equip i que la tasca principal d’un director de cinema consisteix en coordinar a desenes de professionals per crear un relat que sigui atractiu, tant des d’un punt de vista narratiu com estètic. Però, segurament, la importància de tots aquests professionals no és la mateixa. Per aquest motiu s’han de reivindicar figures com la del muntador ja que la seva visió resulta decisiva.

El muntatge consisteix bàsicament en seleccionar i ordenar un material enregistrat prèviament amb la idea de crear una obra audiovisual. Dit així sembla fàcil però tan sols el fet de seleccionar el que veurà l’espectador afecta directament al resultat final. Quan es roda una pel·lícula s’enregistren molts més metres de cel·luloide dels que desprès veurà l’espectador. En aquest procés de selecció s’han d’escollir les millors preses en termes d’interpretació, de ritme o de llum perquè tots els matisos narratius desenvolupats en el guió quedin reflectits en la pantalla. I no resulta una tasca senzilla perquè, en moltes ocasions, el que funciona en una presa no funciona en una altra. Aleshores és quan el muntador ha de demostrar la seva vàlua trobant la millor manera de combinar totes aquestes preses, això sí, respectant la continuïtat del muntatge, – els muntadors parlen de raccord ,- i el tempo més adequat. A més a més, és imprescindible escollir l’ordre en el que es presentarà la informació a l’audiència perquè, encara que una part molt important de l’estructura ja estigui determinada en el guió, durant el procés del muntatge es pot replantejar la idea original amb el propòsit de que la trama desenvolupada tingui una exposició més atractiva.

El muntador arriba al procés de muntatge amb una mirada molt fresca. Potser no sap el que ha costat rodar un pla o els problemes que s’han hagut de solucionar durant el rodatge. És aquesta nova visió la que ha de tenir en compte el director, ja que complementa les propostes creatives de la resta de professionals. En l’actualitat, i gràcies a la introducció dels sistemes d’edició no lineals  com l’AVID, alguns muntadors s’incorporen al procés abans de que s’acabi el rodatge. Això dóna més flexibilitat en la presa de decisions.

A partir d’ara seria bo parar una mica d’atenció en els títols de crèdit de les pel·lícules i valorar el treball de muntadors com Michael Kahn, Walter Murch, Iván Aledo, Nacho Ruíz Capillas o Teresa Font. Han estat els millors guies dels somnis de cineastes com Spielberg, Coppola, Medem, Amenábar o Aranda.

Errors de Raccord.-

En muntatge, raccord és sinònim de continuïtat. Això significa que una pel·lícula ha de proporcionar sensació de continuïtat, tot i que ha estat filmada de manera fragmentada. Si en un pla general veiem a un actor assegut i passem a un pla curt i es troba dempeus, queda clar que hi ha alguna cosa que no  funciona. En el següent vídeo que he penjat a YouTube he realitzat una petita selecció del que s’anomenen errors de raccord.

Casablanca.-

Fins i tot les obres mestres contenen petites errades en la continuïtat. Si es fixen en el pla general no hi ha ninguna persona sota l’arc. Però, quan es passa a pla curt, de cop i volta apareix una noia recolzada a la paret.

Pretty Woman.-

Hi ha una escena molt divertida en aquest film. Dos moments provoquen certa hilaritat. En primer lloc, es produeix una petita incongruència en el fet que Julia Roberts estigui menjant un croissant i després, sense cap justificació, sostingui el que els americans anomenen pancake. Després, la mateixa Julia Roberts dóna una queixalada al pancake amb la seva boca de 20 milions de dòlars per pel·lícula i, per art de màgia, el pancake resta més intacta que la vitrina de trofeus del Reial Madrid als últims anys. Aquest problema s’hauria pogut solucionar en muntatge. Si talles el pla de Julia Roberts abans de la queixalada no ens estranyarà veure intacte posteriorment el pancake. En el muntatge és molt important veure o no l’inici d’una acció.

Indiana Jones i el Temple Maleït.-

S’han de fixar en el mariner i la noia que estan dins del carro perquè al llarg de la seqüència intercanvien les seves posicions.

La guerra de les galàxies.-

El problema de fer servir la ma esquerra i la ma dreta indistintament genera una errada de raccord quan Luke Skywalker beu aigua del got.

Sang Fàcil.-

En l’opera prima dels germans Coen i ha una escena divertida. El dolent està a l’altra habitació disparant a través de la paret. Primer veiem dos forats junts i, més tard, tres.

North by northwest.-

Aquesta escena rodada per Hitchcock no conté cap errada de raccord però sí una petita anècdota pels cinèfils. Han de parar atenció en el nen que surt al fons a la dreta. Pel que sembla pot endevinar el futur. Es tapa les orelles abans del tiroteig. És el que té estar fins als nassos de rodar una vegada i una altra el mateix pla.

La guerra de les galàxies.-

L’escena no conté cap errada de raccord però és molt divertit veure el cop de cap que es dóna un soldat amb el marc de la porta. Ja no fan tanta por les forces de l’imperi.

Àlex Ribes

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
3 comments on “El muntatge cinematogràfic
  1. Oriol López ha dit:

    Molt interessant aquest recull d’errades de raccord. Queda clar que algunes badades poden comprometre la credibilitat de l’escena.

  2. però les errades de raccord no són culpa del muntador, sinó de l’script!

    • Álex Ribes ha dit:

      En realitat, la continuitat és responsabilitat de tot l’equip: vestuari, maquillatge, responsables d’atretzo, direcció de fotografia, efectes especials, els propis actors, etc. La script (normalment és una noia) pot detectar algunes errades, però és impossible adonar-se de tot. Tenint en compte, a més a més, que la script també és la encarregada d’omplir diferent documentació durant el rodatge i que, és molt difícil, estar en tot. Podria ensenyar-te també exemples d’errades de raccord que s’haurien pogut solucionar durant el muntatge. A vegades és qüestió de que es vegi o no l’inici d’una acció o d’ajustar una mica el tall entre dos plans. Tot i així, totes les pel·lícules tenen petites o grans errades de continuitat. Crec que tampoc s’ha de donar molta importància. L’important és gaudir de l’experiència cinematogràfica. Gràcies per la teva aportació.

Els comentaris estan tancats.

A %d bloguers els agrada això: