El museu Vasa d’Estocolm és un museu que podem dir que està dedicat a un error de càlcul. Es va inaugurar el 1990 i en el seu interior alberga únicament, quasi intacte, el vaixell Vasa del segle XVII i els objectes que hi portava.
El Vasa va ser un vaixell de guerra suec construït per ordres del rei Gustau II Adolf de Suècia, entre 1626 i 1628. El Vasa va naufragar en el seu viatge inaugural, el diumenge 10 d’agost de 1628, al port d’Estocolm, d’aquí ve el fet que ens serveix per dir que el museu que l’alberga és un museu dedicat a un error de càlcul, o millor dit varis.
La seva construcció va durar dos anys. En aquella època no existien plànols y es va construir el vaixell a ull, perquè no n’existien de tant grans. Mesurava 69 metres d’eslora i 52 metres de la punta del pal major a la quilla, 30 dels quals pal i només 22 de panxa. El galiot tenia tres pals i deu veles; tres ponts amb 64 canons de bronze, 48 de 24 lliures. Pesava més de 1200 tones amb un volum de 700 m3 i una superfície velera de 1275 m2. A més, estava decorat amb més de 700 escultures policromades per representar el domini suec sobre el Bàltic. La dotació total era de 150 tripulants i 300 soldats.
El 10 d’agost de 1628, es fa a la mar per primer cop. Mentre sortia, al port d’Estocolm hi havia gran quantitat d’espectadors, junt amb ambaixadors estrangers i alts oficials. Uns minuts després de salpar, el vaixell s’escora, l’aigua entra per les troneres del pont baix i s’enfonsa davant la mirada del sorprès públic. Dels 150 tripulant, entre 30 i 50 moren ofegats.
La causa principal del naufragi es troba en el punt de flotació elevat i a això s’hi suma el gran nombre de canons i el defectes de construcció. Al haver més superfície a l’exterior de l’aigua que a dintre, fa que el vaixell s’escori fàcilment i si a més hi ha un excés de carrega que es desplaça en el moment en que s’escora i les troneres del pont baix estan obertes i a la vora del mar, fa que el vaixell s’enfonsi ràpidament.
Poc després d’enfonsar-se es varen fer diversos intents de recuperació sense èxit. Després va decaure l’interès per les restes i s’oblida la ubicació. Però 300 anys més tard, al 1956 l’investigador aficionat Anders Franzón redescobreix la ubicació de la nau, a 30 metres en profunditat, cobert per argila, llim i restes del desenvolupament humà provinent de les aigües residuals, però que encara conservava tota l’estructura de fusta i fins i tot les veles. Despres de nombroses tasques, la marina sueca el va recuperar completament al 1961. Finalment, el 1990 el vaixell es va exposar dins un museu construit exclusivament a l’efecte. Conté també diverses exposicions dels objectes que hi havia a bord.
Des de la Mediterrània 
Una mostra que els vaixells no suren perquè sí, que fer un vaixell és un art que té els seus secrets i que qualsevol errada pot ser fatal.
Sembla com un mal acudit. El que més m’ha cridat l’atenció és la posició de les troneres, a banda que a més estesin obertes.
De vegades es vol anar més enllà de les capacitats i potser això és el que li va passar al constructor o al dissenyador o a tots dos.