Creativitat

Dels diferents tipus d’intel·ligència que els psicòlegs han arribat a definir, crec que les més importants als nostres dies són la intel·ligència emocional, la social i la creativa. La primera ens permet gestionar les nostres emocions per tal de que, no tan sols no ens perjudiquin en certes ocasions, sinó que fins i tot ens beneficiïn. La intel·ligència social ens proporciona les habilitats socials necessàries perquè les relacions interpersonals que establim siguin profitoses i ens dotin d’un creixement personal a tots els nivells. Però, d’aquestes tres, la que més atrau la meva capacitat per a la sorpresa és la intel·ligència creativa.

La creativitat és la mostra més evident de que el cervell és capaç d’establir estratègies adaptatives i de trobar solucions als problemes per tal d’aconseguir una plena relació amb l’entorn. L’assaig i error com a mecanisme fonamental d’aprenentatge, la capacitat d’evocar, les connexions neuronals que ens permeten establir relacions, les eines mentals que ens concedeixen el do de crear estructures, de jerarquitzar informacions o de portar a aquest món obres que abans no existien, em segueixen provocant la més gran de les fascinacions.

En una entrevista amb l’Eduard Punset, el psicòleg Robert Sternberg, va opinar sobre la intel·ligència creativa amb les següents paraules: “la idea bàsica és que la creativitat, vertaderament, és una decisió. La persona creativa pensa d’una manera diferent. Per exemple, si la persona creativa veu que tot el món està caminant en aquella direcció, no accepta aquella direcció como la direcció correcta, simplement perquè tot el món està caminant en aquella direcció. Ben al contrari, moltes vegades pensa que si tot el món va per allà, ella ha de caminar en la direcció oposada. Tinc la meva pròpia idea i potser la meva idea sigui la millor”. A tot això m’agradaria afegir una vella dita del cinema: digues el que vas a fer, fes-ho i digues que ho has fet. Malauradament, tothom diu que té idees però, després, moltes d’aquestes idees es transformen en bones intencions sense cap tipus d’execució real. És a dir, per a qualsevol societat és imprescindible gaudir d’intel·ligències creatives, però és molt més important crear els espais adequats que permetin portar a terme aquestes idees.

Per acabar aquest article, vull aportar dues mostres d’una extraordinària creativitat dins del sector audiovisual. Ambdues, a més a més, han trobat l’espai adequat per arribar a la tercera fase d’una idea: digues que ho has fet. I és que eines com YouTube són la panacea per a tots aquells que volen exhibir la seva creativitat.

El primer vídeo és responsabilitat de Bang-yao Liu. Es titula DeadLine i va formar part d’un projecte estudiantil realitzat a la escola Savannah College of Art and Design (SCAD). L’equip va necessitar tres mesos de planificació, quatre dies de rodatge i sis mil post-its. La tècnica consisteix en crear els diferents frames (l’equivalent en vídeo al fotograma cinematogràfic) amb un programa d’il·lustració (en aquest cas l’Adobe Ilustrator). Després és projecta en la paret aquesta imatge (on es veu la posició de cada quadradet o post-it), s’enganxen els post-its de paper, s’apaga el projector i es fa una foto. Quan es tenen emmagatzemades totes les fotos es fa servir qualsevol programa d’edició en vídeo (Final Cut, Adobe Premiere, Avid, etc.) i es crea l’animació. Per a qui no ho sàpiga, cada segon en vídeo està integrat per 25 frames. Quina feinada!

La segona mostra de creativitat és un capítol d’una sèrie que està tenint molt d’èxit a tot el món i que ha fet servir YouTube com a principal mitjà de comunicació. Es tracta de la sèrie The Annoying Orange, una comèdia on la protagonista és una taronja que manté converses molt divertides amb altres fruites. Aquesta mena de sitcom va ser creada al 2009 per Dane Boedigheimer (conegut com a Daneboe) i compta les seves visites per milions.

La tècnica que fa servir és molt senzilla. Importes la foto de la fruita al Photoshop, esborres amb molta cura l’àrea dels ulls i la boca perquè aquesta zona et quedi transparent i a la capa de sota col·loques els ulls i la boca de l’actor. No cal dir que, a vegades, les idees en aparença més simples són les millors.

Àlex Ribes

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
7 comments on “Creativitat
  1. didaclopez ha dit:

    Un dels reptes més rellevants de la societat en convèncer-nos tots que la creativitat no s’improvisa, no és un fet que pugui dur-se a terme aïlladament per tal o tal savi o artista, sinó que és una necessitat col·lectiva que cal satisfer sistemàticament.

    • Álex Ribes ha dit:

      Totalment d’acord. S’han d’implantar polítiques que evitin, per exemple, la fugida de cervells a l’estranger. La creativitat a la societat de la informació és un valor cabdal que beneficia la competitivitat.

      • andreu ha dit:

        Mides. O idees? per Retenir i aprofitar el talent de aquells que despatxen de molts sectors. Persones que han adquiritvconeixement i experiencia i tenen pocs mes de 50’s

  2. Tomàs ha dit:

    Potser el que més valoro dels dos exemples que has posat és que es pot crear amb pocs mitjans, amb idees i amb treball.

    Aquells que necessiten que els hi portin la lluna per crear alguna cosa…, doncs no és el mateix.

  3. Oriol López ha dit:

    Crec que la creativitat no està suficientment valorada i que la cosa ja ve de l’escola.

  4. andreu ha dit:

    Imagines un futur que a tu t’agrada i t’entusiasme. Expreses el resultat que esperes al trobarte i “viure”aquesta situacio. EL COR I EL CERVELL es fan socis i la creativitat flueix. Sempre troves “casualment” allo que et facilta el cami

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: