Desolació

"Arbre devant de la falaise", de Fabien JacquesJo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí,
obert i sens entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma arrel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;
sens jo, res parlaria de la mitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

Autor: Joan Alcover

El poema anterior, Desolació, de Joan Alcover i Maspons (1854-1926), va ser publicat al seu llibre de poemes Cap al tard (1909). Es diu que en aquest poema, escrit segurament al voltant de 1905, el poeta expressava el seu estat d’ànim després de la mort del seu fill Pere.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: