Inauguro amb aquest article una nova categoria anomenada Escenes Favorites. I és que tots els cinèfils tenim diverses escenes favorites que destaquen per sobre de les altres. Correspondrien a aquells moments que ens van enamorar la primera vegada que els vam veure i que la memòria mai ha diluït entre un munt d’instants fílmics.
L’escena que proposo és de la pel·lícula Amadeus, dirigida per Milos Forman l’any 1984. En ella es narra la relació entre el compositor de la cort, Antonio Salieri, i Wolfgang Amadeus Mozart, que, tot i ser jove, comença a ser conegut pel seu talent. De fet, com tothom sap, ja de molt nen donava concerts de piano i composava música. En aquesta escena, Mozart deixa en ridícul al músic italià al transformar una cançonceta que Salieri obsequia al rei, en alguna cosa més. Sense cap malícia, i amb una total ingenuïtat, el jove actua com ho hauria fet qualsevol diletant sense escrúpols. Des d’aquell moment, Salieri sent que la seva fe religiosa està en crisi ja que fa culpable a Déu pel fet d’haver atorgat el do de la genialitat a un jove que corre darrera de qualsevol jove guapa i que, a més a més, riu d’una manera tan estrident com estúpida. Tot i que, pel que sembla, la relació que van mantenir Salieri i Mozart a la vida real no s’assembla gens ni mica als fets que narra el film, Amadeus és ja tot un clàssic que hom vol veure una i altra vegada. Gaudeixin de l’escena en el següent vídeo.
Àlex Ribes
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Grandiosa escena, Àlex, quins records. Adore eixa pel·lícula. I fan ganes de veure més entrades així.
Hola Àlex.
L’he tornada a veure en el teu vídeo per pur gust. També és la meva escena preferida i ho he comentat sempre.
No m’imagino a la pell del pobre Salieri. Quin geni més gran era Mozart.
Molt bona.
Realment Amadeus es una peli que t’enganxa i sempre em resilta inspiradora. Gracies Alex per fer me Reviure aquesta escena que mostra una postura de poques mires “creure que ets el millor” .A mi l’escena hem va fer mes adicte a aquella frase que cada dia m’agrada mes “nomes se que no se res”
Penso que Mozart, en el fons, va continuar sent, en el bon sentit de la paraula, un nen tota la seva vida (que, malauradament, no va ser gaire llarga) i que això va fer que s’unissin als seus grans coneixements i a la seva genialitat una frescor i una creativitat que van impregnar tota la seva música i que la van fer el que és, un tresor que ha superat la dura prova del temps.