Sóc professor d’audiovisuals. Això vol dir que concentro dues de les més grans fonts dels problemes de la societat. En primer lloc, pertanyo al sistema educatiu, un sistema que sempre ha despertat al sociòleg vocacional que mai hem estat i que el fa responsable de les mancances del jovent. Un dels signes evidents és la nacionalització (o hauria de dir robatori?) del 5% del nostre sou. Si a aquest lamentable fet, s’afegeix que, com els meus companys, treballo en una escola privada concertada i que mai hem gaudit dels drets dels funcionaris, és per un “apaga y vámonos”.
En segon lloc, ensenyo a fer televisió. Que què és la televisió? Doncs és això que, segons les enquestes, només s’utilitza per veure els documentals d’animals de la 2 i els informatius perquè, és clar, mai ningú diu a les enquestes que el que li agrada de veritat és la teleporqueria. En un país, on subproductes televisius com la Belén Esteban, podrien arribar al parlament, dir que ensenyes a fer televisió pot semblar un acte de terrorisme cultural. El cas és que fer bona televisió és una possibilitat gens irreal, tot i que a vegades la realitat s’entesti en demostrar el contrari.
Un cop mostrades les meves cartes, vull provar la veracitat del títol d’aquest article.
El passat 17 de desembre va sortir publicat al BOE un canvi radical que afecta a l’accés a la universitat dels alumnes procedents dels Cicles Formatius. Es tracta de que es puguin presentar a una Fase Específica de les PAU per apujar la seva nota, cita ineludible si volen accedir a determinats Graus (Comunicació Audiovisual, Periodisme, etc.). Les escoles no van tenir informació clara i precisa fins el 16 de febrer. Però el fet més lamentable és que les proves són incompatibles amb el calendari oficial establert per aquest curs. Conseqüència: els responsables, professors i alumnes hem de reajustar a meitat de curs el calendari pactat per tots els agents educatius perquè algun il·luminat del ministeri, amb el suport de qui ens governa (?), ha volgut justificar el seu sou. M’estimaria més que aquest ens invisible es tanqués al seu despatx a llegir el MARCA i deixés al sistema educatiu que funcionés com cal.
Resulta molt trist que els principals responsables de que funcioni el sistema siguin els que perverteixen els fonaments d’aquest sistema. I ara què? Posem un 10 a tots els alumnes? Practiquem la desobediència civil? No, evidentment. El que farem, com sempre fem davant dels capricis del buròcrata de torn, és obeir i reajustar el que sigui necessari. I no tan sols això. Serem creatius, innovadors, ens adaptarem al món 2.0, farem setmanes blanques, grogues o verdes, i farem del nostre país un gran país, competitiu i sempre mirant al futur. I tot amb un president antisistema.
Àlex Ribes
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Tens tota la raó, de vegades semblen disposats a carregar-se allò del sistema que encara funciona.