L’escena que proposo en aquesta ocasió pertany a la pel·lícula Bugsy Malone, dirigida al 1976 pel director Alan Parker. Suposa, a més a més, el debut en el llargmetratge del realitzador britànic, conegut per films com Pink Floyd (The Wall), L’exprés de mitjanit o Evita.
La principal característica de Bugsy Malone és que constitueix una pel·lícula de gàngsters però està íntegrament interpretada per nens. És a dir, conté tots els trets diferencials del gènere però els actors no són ni Robert de Niro, ni Al Pacino, ni Marlon Brando; són nens de dotze a catorze anys que vesteixen com adults, condueixen cotxes d’època moguts a pedals i es disparen boles de nata. Tota una raresa cinematogràfica que no va gaudir precisament d’una bona carrera comercial. Aquest film ens dóna també l’oportunitat de veure a una Jodie Foster de tretze anys, abans de fer-se famosa amb Taxi Driver.
Crec que és bo que els cineastes arrisquin en les seves propostes artístiques. Potser és l’única manera de fer avançar el setè art. Bugsy Malone és evidentment un projecte molt arriscat. Per aquest motiu mereix el meu aplaudiment.
Àlex Ribes
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Genial, m’ha agradat això dels cotxes d’època a pedals.
Els nens li donen un nou caràcter als gansters, ara mateix ho comparteixo als Facebook i al Twitter.
Gràcies, Sophia. Un honor que el comparteixis