Hi ha alguna cosa que detesta els murs,
que n’infla el camp engelabrit de sota,
que n’esbarria al sol els rocs del cim,
i hi fa esvorancs de l’ample de dos homes.
L’obra dels caçadors és tota una altra:
jo he adobat, rere el seu pas, indrets
on no quedava pedra sobre pedra,
i és que, per plaure als gossos, aterraven
tot refugi als conills. Els esvorancs
que jo dic ningú mai no els ha vist fer,
però en venir el bon temps allà els teniu.
Ho dic, doncs, al veí d’enllà el serrat,
i quedem un matí per resseguir,
bo i reparant-lo, el mur entre nosaltres.
Fem camí amb la paret per entremig.
A cadascun els rocs del seu cantó.
Uns són planers, i d’altres tan rodons
que els hem de dir un conjur perquè no caiguin:
«Aguanta ferm fins que hàgim girat cua!».
Els dits se’ns van pelant de remenar-ne.
Oh, res, un altre joc a l’aire lliure,
a dues bandes. Poca cosa més.
I és que a l’indret on som no ens cal paret:
jo hi tinc el pomerar i ell hi fa pins.
Els meus pomers no creuaran la ratlla
per menjar-se les pinyes, li insinuo.
Ell respon: -Bona tanca, bons veïns.-
Tocat de primavera, jo barrino
si no podria fer-lo trontollar:
-Per què més bons veïns? Si hi hagués vaques,
encara, però aquí no n’hi tenim.
Abans d’aixecar un mur jo vull saber
què deixo a fora i què confino a dins,
i a qui, si no, podria molestar.
Hi ha alguna cosa que detesta els murs,
que no els vol.- Li podria dir: -Follets-,
però ben bé no ho són, i més m’estimo
que si de cas s’ho digui ell. El veig,
amb una pedra fortament garfida
a cada mà, com un salvatge en armes.
Es mou en la foscor, a mi em fa l’efecte,
no tan sols de les ombres de la fronda.
No oblidarà la dita del seu pare,
cofoi d’haver-ho rumiat tan bé,
i hi torna: -Bona tanca, bons veïns.
Autor: Robert Frost
Traducció de Miquel Desclot
El poema anterior, Refent paret, és una traducció de Miquel Desclot del primer poema del llibre “North of Boston” (1914), de Robert Frost (1874-1963), publicada al recull De tots els vents (2004), de Miquel Desclot. Tota una reflexió sobre els murs que aixequem entre les nostres propietats, i entre nosaltres mateixos.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 