Democràcia a cop de porra

Això de les acampades sembla que no té final. Un altre cop tornen a ser notícia de primera plana. Ara, per l’actuació dels nostres Mossos d’Esquadra, els primers de l’Estat en atrevir-se a fotre hòsties indiscriminades als manifestants d’aquesta mobilització de caràcter marcadament pacífic. En altres coses no, però en repressió, Catalunya sempre lluita a mort per ser capdavantera. En fi, al gra, que no tinc temps.

Continuo, com el primer dia, sense estar d’acord amb la manera com “Democracia Real Ya” articula les seves propostes. Tot això de l’assemblearisme és perfecte i collonut. Tothom pot debatre-ho tot. Molt bé. Després es redacten els acords o les propostes acceptades i es pengen a Internet. Perfecte. I després, què? Les propostes han sortit d’uns quants cervells però, per descomptat, no representen ningú, tret –òbviament– dels participants en les assemblees. I com que no volen ni sentir-ne a parlar de fer política dins el sistema actual…quin se suposa que és el següent pas? La nul·la incidència d’aquesta actitud en la nostra societat crec que va quedar prou palesa el passat dia 22, tot just finalitzat l’escrutini de les eleccions municipals: avui tenim la dreta i ultradreta remenant les cireres.

Personalment, trobo que haurien de trobar una manera d’encabir les seves –i en alguns casos, meves– reivindicacions, per empentar-les cap a la resta de la societat i per quantificar (importantíssim) quin és el suport social que tenen. No acabo de tenir clar quina seria la millor manera de fer-ho, això. És clar que potser el més efectiu seria a través d’un partit polític, nou o ja existent, que es comprometés a donar sortida a totes les propostes sorgides del moviment, siguin del caire que siguin. En qualsevol cas, veient l’actitud que tenen, aquesta porta sembla tancada amb pany i forrellat. També se m’ocorren altres camins més punkis com ara el de promocionar el vot cap a formacions tipus “Escons en blanc” que deixin escons (i sous) buits si són escollits. El que ha passat a Aduna (Euskadi), també podria inspirar-los malgrat que no sóc gens partidari del vot en blanc en censos grans.

Tot i aquestes petites crítiques, no opino pas hagin d’anar els senyors Mossos d’Esquadra, comandats pel cínic del Felip Puig, a estovar-los i enviar-los cap a casa, prèvia estada a l’hospital. Els respecto, com és normal de respectar en democràcia tothom qui expressa lliure i pacíficament la seva opinió o el seu pesar envers quelcom. És així, per sort, com opina la gran majoria de persones amb els valors democràtics mínimament inculcats. Anar allà amb excuses i inflar-los a cops de porra és trist, patètic, antidemocràtic i motiu de cesse, que diria el Núñez. No sé si podria dir-ho de manera més clara, però ara no se m’acudeix com. O sí: Felip Puig, fot el camp, desgraciat.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Democràcia a cop de porra
  1. Oriol López ha dit:

    No a la violència, tampoc la de les “forces de l’ordre”.

  2. Álex Ribes ha dit:

    Indignat.

    Amb els mossos d’esquadra per donar hòsties a tort i a dret sense cap mena de consideració.

    Indignat.

    Amb el responsable de preparar l’esmorzar dels mossos amb aliments que tenen tanta energia. Perquè m’imagino que no prenen res més, oi?

    Indignat.

    Amb els que realitzen els tests psicotècnics dels mossos quan volen ingressar al cos de policia. Segur que no s’ha colat cap sociòpata?

    Indignat.

    Amb els que donen ordres d’atacar amb l’excusa de que s’ha de netejar. No m’imagino al personal de neteja de la Generalitat fent us de la força quan els consellers trepitgen un terra acabat de fregar.

    Indignat

    Amb el Conseller d’Interior, Felip Puig. Finalment, ha aprés que tenir responsabilitats de govern no té res a veure amb practicar la crítica des de l’oposició. La seva tendència a obsequiar amb lliçons morals a la resta de mortals, ara li passa factura.

    Indignat.

    Amb el nou govern de la Generalitat. Després de les retallades i la violència dels mossos, el seu logotip amb el somriure sembla una broma dolenta.

  3. Tomàs ha dit:

    Tampoc jo tinc clar com es vol o es pensa articular tot el que d’aquestes acampandes en pugui sortir. Un cop hi hagi un manifest formal i consensuat, qué en farem?

    Tampoc entenc quina estratègia va guiar en F. Puig a prendre la decisió que ahir va prendre. No entenc que pretenia? No s’esperava tot el que va passar?

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: