Aprimar-se

Intento aprimar-me. Sí, ja ho sé… podria haver iniciat l’article amb una altra frase… Podria haver dit: m’he aprimat. Però no tinc dades objectives per afirmar-ho ja que la bàscula és tan amiga meva com ho podria ser el Josep Anglada. En tot cas, ho intento. He canviat els meus hàbits alimentaris i faig exercici. Per aquesta raó, he promès que donaré un petó a la boca a la primera persona que em digui un sincer: ei, estàs més prim. Bé, si és un senyor amb bigoti no li donaré cap petó a la boca. I si és una senyora amb bigoti… tampoc.

Això d’aprimar-se constitueix una de les odissees més difícils a les què s’enfronta el ciutadà occidental. Crec que ho tenen més fàcil els que volen deixar de fumar. Amb la nova llei antitabac tothom mira als fumadors com si fossin delinqüents, les zones per a fumadors resulten més difícils de trobar que una neurona al cervell d’un racista i per comprar-se un paquet de tabac has de demanar un préstec. En canvi, el sofert ciutadà que vol aprimar-se és assetjat per centenars d’impactes publicitaris que, com sirenes de velles llegendes, intenten atraure’t amb el seu cant vers al camí dels greixos i les calories. Encendre el televisor està totalment prohibit. Els anuncis es recreen en plans detalls d’enormes frankfurts, hamburgueses, pizzes i tot allò que el teu dietista t’ha prohibit. Perquè, el primer que t’ha de quedar clar és que, tot el què està rematadament bo, resulta perjudicial. I que no se t’acudeixi posar dibuixos animats. És molt probable que trobis a l’inadaptat social de Winnie the Pooh buscant mel per tot arreu o a l’os Yogui a la recerca “de una hermosa cesta de la merienda”.

Però el pitjor de tot és quan entres al supermercat a fer la compra setmanal. Un cop abandones la secció de fruites i verdures, la resta és una agressió visual constant. Passes per davant de la secció de carn i embotits i veus la vedella, el llom, el fuet, el xoriço… i una veueta dins del teu cervell et repeteix: un dia és un dia… un dia és un dia… Però dels racons de la teva consciència sorgeix la veu de la culpa que et frena. Semblaràs el Laporta… Semblaràs el Laporta… Amb una mena de suor fred que et baixa per l’esquena abandones els embotits i t’endinses en el món dels gelats, de la xocolata, de les galetes, dels dolços, de les natilles… Hauria d’estar prohibit! No és just! Per què el govern no fa una llei antinocilla? O antipastissos?

Sort que al meu poble s’ha inaugurat el flamant CIES. No, no parlo de cap sèrie americana de policies forenses que fins i tot son capaços de trobar ADN humà en una papereta de Plataforma per Catalunya. Parlo del nou Centre Integral per a l’Esport i la Salut. Allà em passo les hores. Piscina cap a aquí… piscina cap allà. Però el pitjor de tot és que a la sortida hi ha una màquina de vending plena de menjar porqueria! I un altre cop la veueta: un dia es un dia… un dia és un dia…

Àlex Ribes

http://alexribes.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
7 comments on “Aprimar-se
  1. Oriol López ha dit:

    No és fàcil, certament, aprimar-se, i de vegades, per pura desesperació, s’acaba optant per la via fàcil i ràpida de la dieta miraculosa de moda, posant en perill la salut amb i, a sobre, un cop acabada la dieta, es torna a recuperar el pes perdut i, a sobre uns quilets més de propina, tal i com ens explica la Sophia Blasco al seu article ‘La dieta miracle, un risc per a la salut!’: http://coachingpersonal.cat/2011/06/07/la-dieta-miracle-un-risc-per-a-la-salut/

  2. Sophia Blasco ha dit:

    Àlex,
    Això que ens expliques és real?
    O és un exercici de ficció, als que, per cert, ens tens molt ben acostumats?
    Si és cert que tens dificultats per aprimar-te, contacta amb mi
    http://coachingpersonal.cat
    Sophia

  3. Sophia Blasco ha dit:

    L’article ‘Vull aprimar-me! Vull perdre pes!’ recull un seguit de bones recomanacions, el trobaràs a: http://coachingpersonal.cat/2011/05/15/vull-aprimar-me/

  4. Álex Ribes ha dit:

    Tranquila, Sophia. L’únic que he fet ha estat canviar una mica (o potser, bastant) els meus hàbits a taula. I també faig molt més exercici que abans. I la veritat és que em sento molt millor. Ei… tampoc estic molt gras.

  5. Tomàs ha dit:

    Ànims…., no puc dir més. És molt dur. Jo hauria de fer el mateix però llegir el teu post m’ha desanimat. He recordat com de dur i d’aborrit és el procés d’aprimar-se, que com hauràs adivinant ja he hagut de transitar en alguna ocasió anterior.

    Hauria de predre entre 6 i 8 quilos. Fa uns anys, uns 20, vaig deixar de fumar i em va resultar molt més fàcil!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: