Carta a un inadaptat social

Benvolgut, o no, amic desconegut:

Aquesta carta va dirigida a tu, lector anònim del meu bloc, que em vas deixar el següent missatge:

T HAS OBSESIONADO TANTO KON LOS NAZIS K TE HAS VUELTO UNO DE ELLOS, KAMUFLADO DE PROGRE PARA SENTIRTE EN PAZ Y ESCONDER EL VERDADERO INTERIOR, DEJA DE BUSKAR PROBLEMAS KON LOS VECINOS Y KREA LA PAZ.

El primer que em sobta és la substitució que en el teu text fas de la lletra C per la lletra K. Tinc dues teories al respecte. La primera és que sospito que, en el procés de construcció de la teva identitat, busques mostrar al món que ets un rebel. Deixant de banda que aquest signe identitari és poc menys que patètic, el que desitjo dir-te és que l’important no és si el sistema (ortogràfic, econòmic, polític o social) t’agrada molt o poc, sinó si tu li agrades al sistema. La segona teoria que alimenta la meva imaginació és si tu formes part del típic grup d’Anarkopijos 2.0 que es passa tot el dia amb el seu iPhone 4 o la seva Blackberry. Tu sí que saps! És molt fàcil ser anarquista (perdó, hauria de dir anarkista) si el teu papi et paga les birres i la teva màxima preocupació és passar pantalles a la Play.

Un cop abandonades les teories sobre el teu ridícul us de les llicències ortogràfiques m’agradaria analitzar el contingut de la teva diarrea intel·lectual. Segons tu, sóc un nazi camuflat de progre. Suposo que deus ser psicòleg, oi? O és que potser has vist un excés de capítols de House i creus que es pot insultar a tot el món? Doncs, no, amic desconegut. Precisament, si alimento un bloc és, entre altres raons, per criticar a tots els intolerants, violents, masclistes, fatxes, homòfobs, xenòfobs i demagogs que tant mal fan a la societat. Molts dels quals, com tu, s’amaguen dins l’anonimat que proporciona internet.

No, amic. No sóc nazi. Sóc d’esquerres per moltes raons. Però la principal és perquè la dreta s’ha encarregat durant molts anys d’imposar per la força arguments amb els quals no estic gens d’acord. Crec profundament en la convivència, en el respecte, en la tolerància i en tot allò que provoca que les relacions humanes funcionin. Això no vol dir que hem d’abraçar-nos al silenci davant de les injustícies. Perquè quan un trepitja i no passa res, al final es torna un addicte a trepitjar a la resta de la gent. I, ho sento, però no suporto als solipsistes que es pensen que són el centre de l’univers i que utilitzen a les persones en benefici propi.

Gràcies per allò de progre. Evidentment, crec en el progrés, en el canvi constant. Crec que les persones i les societats s’han de reinventar. Crec que cada cert temps hem de pensar que uns anys enrere érem imbècils, perquè això és un bon senyal. Això, amic desconegut, significa que alguna cosa hem aprés durant el viatge. I això que hem aprés és quelcom molt més important que canviar les C per les K. Perquè estic segur que un dia t’adonaràs que, les paraules ben emprades, constitueixen la millor manera de comunicar la teva capacitat per construir (que suposo la deus tenir). Saps que va dir una vegada Camilo José Cela? Va dir que “no es lo mismo estar jodido, que estar jodiendo”.

Bé, amic desconegut. M’agradaria acabar aquesta carta d’amor analitzant la teva conducta 2.0. Em consta que t’agrada ficar-te als blocs d’altres persones per escriure missatges insultants mentre t’amagues dins l’anonimat. I et sents orgullós? Quan et mires al mirall… què veus? Ja t’ho dic jo. Veus a un inadaptat social, que aspira a ser un antisistema, però no per conviccions molt reflexionades (com els acampats de Plaça Catalunya) sinó perquè no creus en res… i molt menys en tu mateix. Perquè, si realment tinguessis una mica d’autoestima, crearies un bloc, o col·laboraries en alguna publicació, o escriuries novel·les, o, en definitiva, intentaries desenvolupar al màxim la teva creativitat. I, et sentiries tan orgullós, que signaries les teves creacions com fa la resta dels mortals. El fet que escriguis missatges anònims diu molt de tu. Deixa’m que jugui a imaginar-te. Crec que algú t’ha fet mal. No sé si el teu pare et pegava quan eres petit o si els altres nens et robaven l’esmorzar al pati del col·legi però, la teva afició a deixar anar insults anònims el que transmet és que el que veus al mirall no t’agrada. Per aquest motiu, et recomano que consultis amb algun dels bons psicòlegs que tenim al nostre país. De mica en mica, trobaràs camins per aconseguir la plena inserció social.

Atentament,

Un progre que, a més a més, creu a vegades que Espanya s’hauria d’independitzar de Catalunya. Amb allò de “vecinos” et referies a això?

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Carta a un inadaptat social
  1. Tomàs ha dit:

    Quin mal rotllo, no?

    Odio aquesta gent que entra als blocs i deixa de manera anònima missatge plens d’odi, d’incomprensió i de ràbia. És la versió 2.0 de les trucades de telèfons “anònimes” d’abans, solament que Internet permet encara més anonimat.

    Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció és la paraula “Vecinos”. Després he vist que tu li has donat una possible interpretació plausible.

    No em concorda l’ús de vecinos amb al resta de l’escrit.

  2. Oriol López ha dit:

    Àlex, fins i tot d’un comentari maleducat anònim que t’han fet al teu bloc ets capaç de fer un bon article. Molt ben dit!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: