La història ens ensenya qui som

[…]

A què es deu que gran part dels historiadors que han treballat sobre la República i la Guerra Civil siguin estrangers?
Bé, els estrangers vam tenir molt més accés als documents. El govern de Franco volia demostrar al món que a Espanya hi havia llibertat. Quan em van concedir una beca Fulbright vaig poder examinar les hemeroteques i llegir-ho tot, llevat dels arxius militars. Va passar el mateix amb Hugh Thomas, Jan Gibson, Raymond Carr o Paul Preston. Per a nosaltres, com a estrangers, el fet de tenir accés a documents vetats als espanyols representava una gran responsabilitat.

[…]

La societat espanyola estava preparada per als canvis tan radicals i ràpids que va portar la República?
Es va intentar anar molt de pressa perquè Espanya venia de segles de mal govern i hi havia la sensació que s’havia de fer i de canviar tot. Tanmateix, això de dir que Espanya aleshores no estava preparada és una manera de suavitzar els crims de Franco. Si es convenç la gent que tot era confusió, que no hi havia republicans preparats, és més fàcil justificar l’alçament militar.

[…]

I quina creu que va ser la reforma més audaç?
La llei del divorci, donar el vot a les dones i crear escoles. Abans que arribés la República, les dones espanyoles estaven completament fora de la vida pública.

Al país es vivia un alt grau de llibertat.
Sí, i per influència de marxistes com Joaquim Maurín i Andreu Nin (del POUM), i d’anarquistes intel·lectuals com Frederica Montseny, Josep Peirats i d’altres. De fet, hi havia més lectura, més cultura, més pensament entre els treballadors espanyols que entre els d’altres països. El nivell de coneixements que transmetien les publicacions de les organitzacions socialistes, comunistes o anarquistes als anys trenta era impressionant. Aquesta mena de coses van ser les que van fer que m’interessés per l’Espanya republicana a Mèxic.

[…]

En una ocasió va definir la guerra espanyola com l’última guerra romàntica.
Aquí hi havia 50.000 estrangers de les Brigades Internacionals, fins i tot moltes dones, infermeres o conductores d’ambulàncies, que van deixar-ho tot per defensar uns ideals lluny del seu país. Crec que va ser una cosa única. Va ser impressionant. Durant les dues grans guerres va haver-hi molt patriotisme i molt sacrifici, però, des del meu punt de vista, el sacrifici dels brigadistes que van lluitar de manera voluntària i conscient per estendre les llibertats a les classes baixes en un altre país va ser un compromís únic.

[…]

Què li sembla la llei de memòria històrica aprovada l’any 2007?
Importantíssima i molt necessària, després d’un pacte de silenci que crec que ha durat molt. Fixi-s’hi, és la tercera generació. Són els néts dels republicans morts a la guerra, que ja no tenen por del franquisme, els que han obligat a obrir les tombes i han obert el debat. Jo, aquesta gent, l’admiro molt. En anglès hi ha una dita que diu: “The thruth shall make you free” (La veritat us farà lliures).

Per què creu que les noves generacions han de conèixer bé el que va ser la República i la Guerra Civil?
Perquè no es poden solucionar els problemes d’una manera honesta si no saps què ha passat. La història ens ensenya qui som.

El text anterior està extret de la transcripció de l’entrevista de Kim Amor a l’historiador Gabriel Jackson publicada amb el títol La història ens ensenya qui som al número 4 de 2009 de la revista “Walk In” que edita la UOC (Universitat Oberta de Catalunya).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Altres
%d bloggers like this: