Un sociòpata a Martorell

Martorell. Baix Llobregat. Dilluns al matí. Una cua formada per unes deu persones espera el seu torn al forn de pa mentre un individu, que no té aspecte d’haver sortit d’un capítol de “La casa de Mickey Mouse”, intenta colar-se diverses vegades. Quan arriba el torn de la meva parella, ella li fa saber que anava darrera del senyor que acaba de ser despatxat. Llavors l’individu amb aspecte lleugerament humà s’encara amb ella i passa de 0 a 300 en menys segons que el cotxe de Vettel. Jo li demano que es calmi i llavors comença a insultar-me. Aquest article pretén ser una mena d’explicació pedagògica del que vaig sentir en aquell moment, per comprovar si vostès senten el mateix. Ho he dividit en diferents fases.

1ª Fase. FASE GASOL.

Desitjaries tenir la mateixa alçada que Pau Gasol. Els seus 2,15 metres et donarien el suficient poder de negociació per fer-li saber que el silenci és el millor aliat.

2ª Fase. FASE CINEMATOGRÀFICA.

Desitjaries ser Jackie Chan, Jean Claude Van Damme o Steven Seagal. El problema és que un dels meus referents és Woody Allen i crec que, l’individu amfetamínic que vol pa, no entendria els seus acudits. Suposo que s’hauria bloquejat si li dic alguna cosa com aquesta: les teves hormones les faria servir el Pentàgon per fabricar armes químiques.

3ª Fase. FASE DOCTOR HOUSE.

Desitjaries que en aquell moment a l’individu amb aspecte lleugerament humà li agafés un atac com els que tenen els personatges a l’inici dels capítols de la sèrie americana. Creues els dits perquè sigui lupus, gonorrea cerebral o la malaltia de Pelizaeus-Merzbacher, que no sé què és però que té mala pinta. Llavors arribaries tu, convertit en el Doctor House, mentre l’individu amb aspecte lleugerament humà agonitza al llit de l’hospital. Faries uns quants acudits cruels sobre la seva situació, li practicaries un tacte rectal amb molt d’afecte i acabaries sortint de l’habitació amb dues o tres pastilles de vicodina a la boca.

4ª Fase. FASE ASSERTIVA.

Doncs, que volen que digui, va ser el que va succeir. Vaig obviar els seus insults i les seves amenaces amb l’esperança d’acabar de passar un dilluns tranquil. D’això serveix la intel·ligència emocional. Les demostracions gratuïtes de Macho Man l’únic que et garanteixen és una bonica cel·la a Can Brians amb vistes a Montserrat.

Acabo amb un pensament de molt baix to: com que a Martorell tenim tantes flors pels carrers, suposo que serà normal que també hi hagi algun “capullo”.

Àlex Ribes

http://alexribes.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Un sociòpata a Martorell
  1. MadeByMiki ha dit:

    Aquests “capullos” sembla que s’escampen cada vegada més, potser el problema és que amb la seva tàctica primitiva els hi va molt bé. Jo tan sols desitjo que de tant en tant coincideixin a algun lloc i es trenquin la cara l’un a l’altre…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: