Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes?
Als llibres hi ha noms de reis.
Van arrossegar els reis els blocs de pedra?
I Babilònia, tantes vegades destruïda…
Qui la va reconstruir tantes vegades? En quines cases
de la daurada Lima vivien els constructors?
On anaven el vespre, allí on quedava llesta la muralla xinesa,
els paletes? La gran Roma
és plena d’arcs de triomf. Qui els va alçar? Sobre qui
van triomfar els Cèsars? Tenia la tan cantada Bizanci
només palaus per als qui l’habitaven? Fins i tot a la lle-
gendària Atlàntida,
la nit en què el mar la va engolir, aquells que s’ofegaven
cridaven els seus esclaus.
El jove Alexandre va conquerir l’Índia.
Ell tot sol?
Cèsar va colpir els gals.
No tenia almenys un cuiner al costat seu?
Felip d’Espanya va plorar quan es va perdre
la seva flota. No va plorar ningú més?
Frederic II va vèncer la Guerra dels Set Anys.
Qui més la va vèncer?
Cada pàgina, una victòria.
Qui en va coure el festí?
Cada deu anys, un gran home.
Qui va pagar les despeses?
Tantes històries.
Tantes preguntes.
Autor: Bertolt Brecht
El poema anterior correspon a la versió catalana de Feliu Formosa del poema Preguntes d’un treballador que llegeix, de Bertolt Brecht.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
És allò tant estúpid d’idolatrar els “caps” fins a tal punt en que se’ls fa passar a la història falsejant, o no explicant tots els fets, el que en realitat va succeir.
La tonteria d’uns fa gran la mitomania d’uns altres.
Justa la fusta!
És que la història és història del poder, del diner, de les propietats. Reis i nobles que es casen entre ells ampliant territoris, guerres de conquesta de territori, botins de guerra. Després la burgesia…El poder i, innominat i oblidat, tot el seguici d’esclaus, vassalls, guerrers, treballadors de la terra… Tots al servei del poder i d’ells no en queda ni rastre als llibres d’història. I continuarem aquí fins que decidim posar en qüestió a fons aquesta matriu històrica, perquè ara s’ha diluit en forma de democràcia però la matriu continua vigent fins a l’interior de les nostres consciències. Per això haurem d’aprendre a conjugar el verb “desconstruir”.
Totalment d’acord, Ramon. Tenim el problema que la història l’escriuen els vencedors i les classes que tenen el poder. Gràcies per la teva aportació i per comentar.