La tradició de la pedra de llamp

“Alpha”-Bison “BEROLINA”♀ ♦granite♦artefact♦, de Karl-Ludwig PoggemannSegons una antiga tradició, que s’ha pogut recollir en certs indrets del Pirineu, el llamp és, en realitat, una pedra, de color fosc. Quan cau el llamp, la pedra de llamp s’enfonsa tant dins la terra que per això no la trobem. Amb el pas del temps, la pedra va pujant a la superfície fins que podem trobar-la. El que s’ha identificat tradicionalment com a pedres de llamp, en realitat es tracta sovint de destrals de pedra tallada prehistòriques. Un procediment seguit per saber si una pedra és, o no és, una pedra de llamp, és lligar-la a un cordill i posar-la al foc; si el cordill no es crema, la pedra és una pedra de llamp. Allà on hi cau un llamp, es diu que no n’hi torna a caure un altre, per la qual cosa se li atribueix a la pedra de llamp la propietat de protegir dels llamps, posant-la a la teulada de la casa o portant-la a sobre la persona que es vol protegir. També se li atribueixen altres propietats protectores i curatives.

Font: Folklore de la pluja i les tempestats al Pirineu català (Alt Ripollès i Vall de Ribes de Freser), publicat dins de Materials i estudis de folklore (1993), de Josep Romeu i Figueras (1917-2004).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Altres
Ciència i Tecnologia al Twitter

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS
%d bloggers like this: