La coherència i la incoherència, un cas a PxC

Segons ha publicat el diari de Girona, la direcció de Plataforma per Catalunya (PxC) ha fet dimitir la número 3 de Salt, Juana Dolores Martínez, que tot just havia pres possessió del càrrec el passat mes de juny.

Per què?

Segons sembla, la concejal té per parella un home subsaharià amb el que es volia casar, segons havia comunicat a la direcció del seu Partit.

Des d’aquell moment, les pressions han estat tant fortes que finalment la concejal ha cedit i ha acabat presentant la dimissió.

El portaveu de PxC, Robert Hernando, ha declarat “Ja d’entrada no ens feia gràcia, perquè no estem molt a favor de la societat multicultural. Li varem demanar que demostres si aquest home està legal a Espanya, ja que si és un il·legal no és coherent amb el nostre missatge”.

El missatge de PxC és clar en el tema de la immigració. No hi ha ningú que es pugui portar a engany amb un missatge que ratlla el racisme. Un Partit que proclama que són l’únic vot contra la immigració massiva, no enganya ningú.

No vull que sembli que em posiciono contra les víctimes del que ha passat, la concejal i la seva parella, però no puc deixar de pensar:

  • Aquesta senyora sap que el seu partit és xenòfob?
  • Quin discurs feia o defenia quan va ser elegida?
  • Què li explicava a la seva parella?
  • Què es pensava que passaria?
  • En un atac de romanticisme barroc ha pensat que l’amor triomfaria per sobre les ideologies?
  • Pensava que la seva vida privada podia estar separada de la seva vida pública, malgrat ser concejal?

PxC ha fet el que diu el seu guió. El que no entenc és el que feia aquesta senyora en aquest partit. És coherent el procedir de la concejal? En a mi no m’ho sembla.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , ,
Arxivat a Altres
2 comments on “La coherència i la incoherència, un cas a PxC
  1. Oriol López ha dit:

    Suposo que no podem escollir de qui ens enamorem i que tot i militar en un partit racista i xenòfob es va anar a enamorar precisament d’una de les persones que pertany al col·lectiu que es dedica a linxar el seu partit. Tan de bo els acabés passant una cosa així a la resta de militants d’aquesta formació…

  2. Tomàs ha dit:

    És una visió romàntica del tema. La veritat és que desconec les interioritats del tema, però tot plegat és una mica estrany, tant per part de la concejal, com també de la seva parella.

    Hi ha coses estranyes que passen entre persones, si aquesta ha anat pel camí que tu teoritzes, és una de les més estranyes que conec.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: