Acomodats al punt de mira

Espanya ha passat a l’ofensiva definitivament. Fa temps que estem acomodats al punt de mira, però sembla que ara han començat, de debò, a prémer el gallet. I nosaltres, fidels al nostre paper ben après de badocs eterns, ens ho mirem bocabadats, una mica esparverats, però calladets. Amb “nosaltres”, no em malinterpretin ni se m’espantin, em refereixo a la majoria de la “nostra” classe política. Ja sé que la societat civil no para, que es mou, que protesta per diferents vies. Però qui pot vehicular el malestar general de la societat, qui pot decidir si plantar-se i fer botifarra o si continuar protestant amb els pantalons a l’alçada dels turmells i el cul en pompa, són els i les que fan política. I particularment, els qui governen aquest país (o aquesta regió, o aquesta comunitat…perquè el cert és que no sé què és el que acabarem legalment essent).

Els espanyols modifiquen la Constitución (carta magna sagrada, intocable, inexpugnable i inqüestionable per a catalans i bascos) segons la seva voluntat i sense preguntar absolutament ningú i per acabar-ho d’adobar, els il·lustres magistrats del Tribunal Superior de Justícia Colonial (TSJC) ens recorden que aquí hi ha una nació i una llengua que sempre, sempre, han estat i han d’estar per damunt de les altres (amb nota aclaridora inclosa, per si algú havia pensat escapolir-se de l’escomesa).

Oriol Junqueras (ERC), alcalde de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), ja s’hi ha plantat i ha fet botifarra; Espanya no veurà un miserable cèntim d’euro del deute que reclamen al seu poble. Jordi Solé (ERC), batlle de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), també ha decidit triar el camí de la dignitat. A l’altra banda, però, hi trobem l’innocu discurs del President Mas i la crida a la submissió colonial que ha fet Irene Rigau, consellera d’Educació.

S’apropa l’hora de la veritat per a CiU. Friso per veure què és el que faran quan el nacionalisme espanyol els imposi de manera definitiva el canvi en el sistema educatiu. O potser hi ha algú que pensa de debò que el recurs aquest que han presentat servirà de res? Vull dir, de res, a part de per allargar l’agonia de tots plegats.

President Mas, s’apropa l’hora de triar: o quedar-nos i desaparèixer cultural i nacionalment, o marxar per mantenir la identitat i recuperar la dignitat. Espero, amb la mà al cor, que els i les militants que s’encarreguen d’incloure les estelades a l’atrezzo dels seus mítings, sàpiguen convèncer-lo de la decisió més encertada.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a elbixo

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.