Josep Manel Vidal, l’artífex d’un dels grans blogs literaris en llengua catalana, Filant prim, presentarà hui divendres, a l’Alcúdia de Crespins, el seu primer llibre en solitud, El teu nom és un ésser viu (Germania, 2011), un recull de títol preciós que arreplega les seues proses poètiques. Un salt al paper merescut (perdoneu l’entestament: alguns encara pensem que aquell és l’hàbitat adient de la literatura de creació), i sense premi pel mig (ja sé que a alguns i algunes això us motiva especialment).
Del llibre dèiem en una xicoteta ressenya publicada al suplement Quadern de l’edició valenciana del diari El País el següent: “Josep Manel Vidal (L’Alcúdia de Crespins, 1965) es va donar a conèixer a través de les colpidores proses poètiques del seu bloc literari, peces i fragments acollidors que ausculten els sentiments humans amb calidesa i una notable capacitat d’explorar l’alquímia dels mots. Un corpus que mereixia fer el salt de la xarxa al paper, a un format, el del llibre, on els textos cobren una nova vida i es beneficien de la lectura plàcida i atenta, sense apressaments, que requereix la curosa poètica de l’autor”.
Ací baix, un tast del que hi trobareu al volum, un esplendorós fragment titulat “PRESÈNCIA”:
“Hi ha records que em pugen pel clatell, amb la lleugera agilitat dels insectes, des del bagul on hi crec tindre tancades totes les inconveniències. No puc estar vigilant sempre. Es fan presents com un breu esclat de llum, un llampec en la tempesta llunyana. Et penetren. I en el seu corrent s’hi aboquen imatges, sons de paraules antigues, que van quedant-se en els objectes que t’envolten. O potser per això hi són presents. Perquè alguna cosa els ha motivat, els ha cridat. Rere les formes impersonals dels objectes que van poblant els nostres espais creix la memòria. I amb unes coses i altres va teixint-se una presència infinita. El blau del cel net del migdia, el roig ombrívol del capvespre, els dits invisibles del vent llaurant-te el cabell, camí de la faena, els rierols de la pluja davallant el vidre del finestral, la remor dels arbres espolsant-se les fulles, l’olor de la fruita encetada al tall del ganivet, la terra mullada per la tempesta breu… Hi ha qui viu una curiosa immortalitat, escampant-se en detalls per l’univers que travesse dia rere dia“.
Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.
Des de la Mediterrània 
Pel tast i fent un cop d’ull al bloc de l’autor, el llibre promet.
Oi que sí? És un cas interessant d’autor tardà que troba en la xarxa la seua via d’expressió. Així és com va prendre contacte l’editorial amb la seua obra i li va proposar fer la publicació convencional. Fantàstic.